Pont9 

El Pont9 de Camprodon és un restaurant molt recomanat de cuina catalana. Tenen una carta extensa a càrrec de la xef Francina Rigat.

Actualitzant una cuina catalana honesta

GIDONA-PONT9

El Pont9 de Camprodon s’ha consolidat com un dels restaurants imprescindibles del Ripollès per a qui busca una cuina catalana honesta, arrelada al territori i executada amb criteri. Amb vistes privilegiades al Pont Romànic, l’experiència gastronòmica comença ja a la sala, però es confirma plenament al plat. 

Al capdavant de la cuina hi trobem la xef Francina Rigat, una cuinera que entén la tradició, que l’ha mamada des de ben petita al restaurant dels pares a Tregurà, no com un límit, sinó com un punt de partida. La seva proposta es basa en el producte de temporada i de proximitat, amb especial atenció als productors locals, i es construeix sobre receptes conegudes que es refinen sense perdre’n l’ànima. A la sala, el seu fill Joan Verdaguer, cap de sala i sommelier, aporta una mirada moderna, rigorosa i alhora propera, que eleva el conjunt amb un servei professional i molt acurat. 

La carta és extensa —potser massa—, però ofereix un recorregut ampli per la cuina catalana reinterpretada. Destaquen plats com el tàrtar de vedella ecològica del Ripollès, net, saborós i ben equilibrat, que posa en valor la qualitat del producte sense artificis. Les textures de carxofa amb la seva sopa és una idea genial, un plat perfecte tot i que la sopa admetria un punt més de cremositat. Gràcies per continuar donant espai a les sopes als restaurants perquè quan estan ben fetes són pura identitat! 

Extraordinaris els canelons elaborats amb patata finament laminada, farcits de carn de perol, amb salsa de ceps i servits sobre un llit de carpaccio de ceps. Un plat delicat, saborós i molt ben resolt. També és remarcable la versió moderna del clàssic bacallà amb panses i pinyons, fidel a l’essència però amb una presentació i una execució actuals. 

Un dels plats estrella de la carta és, sens dubte, el calamar farcit de calamar, acompanyat d’una pilotilla del mateix cefalòpode i una salsa potent de marisc. Una adaptació brillant de la cuina tradicional catalana, intensa i memorable. El recorregut es tanca amb un garrí cruixent, ben treballat, i un interessant carro de formatges artesans que reforça el vincle amb el territori i aporta un plus a la sala. A més la incorporació de Joan Verdaguer ha permès continuar construint una carta de vins amb més de 400 referències, personal, amb criteri i molt atractiva. 

En conjunt, el Pont9 és un restaurant molt recomanat, amb una cuina sòlida, un servei proper i professional, i un entorn únic. I no, no marxeu sense tastar les seves croquetes, una altra de les marques de la casa. 

GIDONA-PONT9

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Contraban ancestral

Quan pensem en un celler, sovint pensem només en vinyes ordenades, botes i ampolles. Però hi ha projectes que són molt més que això. Projectes que neixen d’una manera d’entendre el territori i de la voluntat de formar-ne part. És el cas de RIM, un petit celler de Rabós impulsat per Jordi Esteve. Instal·lat des de fa uns anys en aquest petit municipi de l’Alt Empordà, en Jordi ha fet de la recuperació de vinyes abandonades, de l’observació del territori i del contacte amb la gent del poble una manera d’entendre la viticultura i de viure. Els seus vins són el reflex d’aquest paisatge auster i autèntic marcat per la pissarra i la tramuntana.  A part del paisatge i del clima, Contraban Ancestral, però, neix d’un concepte més profund i més ampli: la frontera. Neix dels passos que connecten l’Empordà amb el Rosselló i de totes aquelles històries de contraban que durant generacions van formar part de la vida quotidiana d’aquest territori.   És al 2017 quan aquesta idea es converteix en un vi. Després de la verema, en Jordi va carregar unes caixes de garnatxa a la furgoneta, va travessar el Coll de Banyuls (una antiga ruta de contraban) i va intercanviar raïm amb un celler de l’altra banda de la frontera. El resultat va ser un vi elaborat amb raïm procedent de tots dos costats dels Pirineus. Una manera simbòlica d’unir dos territoris separats per una línia administrativa però que comparteixen una mateixa cultura vitivinícola.  Per a en Jordi, Contraban també parla de llibertat. De la possibilitat que s’obre quan travessem una frontera, física o personal, del viatge com a experiència transformadora i de la recerca constant de nous horitzons. Una idea que dona profunditat a un vi que va molt més enllà de la copa.  Elaborat amb garnatxa negra i seguint el mètode ancestral (en aquest cas el vi fa una única fermentació que arrenca en dipòsits d’acer inoxidable i acaba directament a l’ampolla, creant una bombolla fina i espontània) Contraban és un escumós rosat amb aromes de fruita vermella, flors silvestres i un subtil toc fumat. El repòs amb les seves lies fa que guanyi també textura, profunditat  i aquest punt salvatge que el fa únic.  En boca és fresc, vibrant i directe, amb una personalitat desenfadada que el converteix en un magnífic company dels dies d’estiu amb aperitius a la fresca o en sobretaules compartides.  Com els bons viatges, Contraban Ancestral és un vi que convida a sortir dels camins habituals, i potser és precisament aquest el seu encant.    A casa el podem prendre com a benvinguda, acompanyant una taula guarnida amb embotits i unes bones conserves marines així com amb una amanida de pasta ben condimentada, d’aquelles que venen tan de gust a l’estiu.  A L’Aliança el presentem com a aliat d’un plat de tonyina vermella del Mediterrani en forma de tàrtar, acompanyat de làmines i puré de remolatxa encurtida i amanit amb oli de fulles de llorer i xerigot.  

Llegir més »
gidona - taverna del mar

La taverna del Mar

La Taverna del Mar celebra 90 anys amb una proposta gastronòmica que uneix tradició, cuina mediterrània i producte de proximitat a S’Agaró.

Llegir més »

Vacances perfectes? El mite que ens esgota 

 Ara que entrem en l’inici del període de vacances… ja saps què faràs? Segur que dins dels teus plans una de les primeres coses que penses és aprofitar per descansar i desconnectar. Però saps baixar el ritme?  Les vacances, quina contradicció: volem descansar, però a vegades no podem parar. I aquí es fa present el sentiment d’improductivitat. Som exigents; sembla que la societat ens premiï per fer, i no tant per ser, perquè suposadament hem de ser hiperproductives.  Com està el teu cos a l’inici de les vacances? Possiblement encara estigui tens i li costi entendre que està “de vacances”. S’aixeca aviat, amb l’impuls de fer mil coses. Necessitem omplir el temps i ens sentim estranyes quan no fem res. Tot això té un nom: dificultat per desconnectar.  Aleshores apareix la famosa culpa, aquell pensament de “hauria d’aprofitar el temps”. I, juntament amb el que veiem a les xarxes socials —com són les vacances dels altres i com omplen el temps—, pot fer-nos sentir que no les estem aprofitant com caldria. Plans meravellosos, dies perfectes… quan, en realitat, moltes vegades les vacances també es limiten a fer aquelles coses que durant la setmana no tenim temps de fer: pendents que anem acumulant perquè requereixen un temps que no podem destinar durant el període laboral.   A vegades sentim que parar és perdre el temps, en comptes de veure-ho com una manera d’escoltar-nos i detectar què necessitem.   Ara bé, on són les vacances perfectes? Aquell mite d’haver de tenir el millor pla, gairebé de pel·lícula, el que t’agradaria penjar a les xarxes socials. La pressió de gaudir-les tal com “hauria de ser”, la frustració si no estàs tan bé com esperaves… Expectatives que sovint no corresponen a la realitat.   És normal que els primers dies de vacances tinguis dificultats per descansar de veritat. Amb el ritme tan frenètic que portem, el cos també necessita temps per adaptar-se i baixar revolucions. Tenim tan automatitzat anar a mil que el cos necessita un temps per entendre que no hi ha cap urgència.  I doncs, què podem fer per gaudir realment de les vacances? Dona’t permís real per no fer. Al principi et costarà, però pots començar provant d’estar 10 minuts cada dia simplement estant: sense mirar el rellotge, sense pensar en tot el que has de fer. Baixa l’exigència. No és tant el que fas amb el temps, sinó la qualitat i la presència amb què ho vius. Reconnecta amb el teu ritme propi, no amb el que dicta la societat. I diferencia el descans real de l’evasió.  Potser no es tracta de fer unes vacances perfectes, ni d’omplir cada moment amb plans. Potser es tracta, simplement, de donar-nos permís per baixar el ritme, encara que al principi incomodi. D’escoltar el cos, respectar els tempos i entendre que descansar no és perdre el temps, sinó una necessitat. Perquè, al cap i a la fi, no és tant què fem durant les vacances, sinó com ens hi permetem estar.  Sant Miguel de Campmajor, juliol de 2026   Avril Fortià  Psicòloga Clínica  Centre Mas Ferriol  www.masferriol.com 

Llegir més »