Clos d’Agon

Clos d’Agon Blanc és un vi amb personalitat, profunditat i capacitat d’evolució que s’ha consolidat com un dels grans blancs de Girona.

A la vall de Calonge, molt a prop de la Costa Brava però amb una clara influència de bosc mediterrani, trobem el Mas Gil, la masia que dona nom a la finca de Clos d’Agon. Es tracta d’un indret amb una llarga tradició vitivinícola, amb referències històriques que situen el cultiu de la vinya ja al segle XV. El projecte actual ha recuperat i consolidat aquesta activitat amb una orientació clarament qualitativa. 

Clos d’Agon és un celler singular dins del panorama català que neix a finals dels anys 80 però no és fins al 1999 quan hi arriben els actuals propietaris: Jürg Maurer i Alfons Niedhart, dos suïssos estretament relacionats amb el comerç de vins d’arreu. És llavors quan s’incorpora per assessorar-los Peter Sisseck, referent mundial en vins de prestigi. Trepitjant la terra cada dia hi trobem a Miguel Coronado i el seu equip, que cuiden i mimen les vinyes amb passió i dedicació.  

Clos d'agon blanc - gidona

El vi d’aquest mes és Clos d’Agon Blanc, un d’aquells vins que no s’expliquen només amb una copa, sinó amb el temps. Un blanc amb ànima de vi de guarda, canviant, viu, gairebé inquiet. Un dels grans vins blancs de les terres gironines. 

De jove, s’expressa amb notes de fruita blanca, cítrics i un punt floral delicat i també una sensació lleugera de pastisseria fina, notant-hi clarament la viognier. El color el trobem d’un groc pàl·lid i molt brillant. Amb el temps, però, es transforma, guanya profunditat, apareixent matisos més càlids: mel suau, fruites madures, orellanes i un toc que recorda les flors blanques quan ja comencen a esvair-se donant-li un xic d’amargor i reforçant-ne la personalitat, prenent un color més daurat. 

A la boca és cremós, amb volum, però sense perdre mai una frescor molt viva que ho sosté tot, donant-li equilibri i llarg recorregut, i es percep un lleuger treball de criança que aporta textura fent-lo elegant i llarg, amb un final que convida a tornar-hi. 

 

 A L’Aliança l’acompanyem amb un llobarro que servim amb una contundent i fina salsa de safrà i estragó, lligant molt bé amb la complexitat i densitat aromàtica que trobarem a la copa. Els tocs de taronja que decoren el plat recorden aquelles primeres notes cítriques i delicades que també rauen a l’esperit del vi.  

A casapodem prendre’l amb una bona taula de formatges de Girona (tous o semi curats), ametlles i orellanes. Si volem desplegar un xic més els nostres dots a la cuina podríem preparar un pollastre rostit amb llimona i farigola, especialment si queda sucós. Bon profit! 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars