La carxofa

A l’hivern a l’hort no s’hi pot tenir gairebé res, però amb la carxofa és diferent, sembla que estigui feta per l’estació freda.

L’elegància discreta de l’hivern 

Quan el paisatge s’aprima i l’hort entra en repòs aparent, hi ha un vegetal que reivindica el seu moment amb força i personalitat: la carxofa. Compacta, verda i protegida capa a capa, sembla feta a mida per a l’estació freda. No crida l’atenció d’entrada, però qui la coneix sap que és una joia d’hivern. 

La carxofa no és un producte immediat. Requereix paciència, cura i una certa complicitat amb el clima. El fred li va bé, però sense excessos, i el sòl ha de ser generós. Aquesta exigència és, potser, el que explica el seu caràcter: intensa però equilibrada, austera però plena de matisos. 

A taula, la carxofa és sinònim de temporada. Quan arriba, marca el calendari culinari i convida a cuinar amb calma. Té la virtut d’elevar plats senzills i d’aportar profunditat a receptes més elaborades. A la cuina tradicional, ha estat sempre una aliada fidel: present en guisats, arrossos i plats de cullera que reconforten. Però també sap adaptar-se a mirades més modernes, on es treballa gairebé nua, amb coccions curtes que en respecten el gust vegetal i lleugerament amarg. 

Més enllà del plaer gastronòmic, la carxofa ha mantingut al llarg del temps una reputació vinculada al benestar. Forma part d’aquells aliments que no només nodreixen, sinó que acompanyen una alimentació equilibrada, especialment en mesos en què el cos demana lleugeresa sense renunciar a l’energia. 

Potser per això la carxofa és molt més que un ingredient. És un símbol de l’hivern viscut amb consciència: de cuinar amb productes de proximitat, de respectar els temps de la terra i de trobar valor en allò que no és immediat. Discreta però imprescindible, la carxofa regna sense ostentació a les taules d’hivern. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Contraban ancestral

Quan pensem en un celler, sovint pensem només en vinyes ordenades, botes i ampolles. Però hi ha projectes que són molt més que això. Projectes que neixen d’una manera d’entendre el territori i de la voluntat de formar-ne part. És el cas de RIM, un petit celler de Rabós impulsat per Jordi Esteve. Instal·lat des de fa uns anys en aquest petit municipi de l’Alt Empordà, en Jordi ha fet de la recuperació de vinyes abandonades, de l’observació del territori i del contacte amb la gent del poble una manera d’entendre la viticultura i de viure. Els seus vins són el reflex d’aquest paisatge auster i autèntic marcat per la pissarra i la tramuntana.  A part del paisatge i del clima, Contraban Ancestral, però, neix d’un concepte més profund i més ampli: la frontera. Neix dels passos que connecten l’Empordà amb el Rosselló i de totes aquelles històries de contraban que durant generacions van formar part de la vida quotidiana d’aquest territori.   És al 2017 quan aquesta idea es converteix en un vi. Després de la verema, en Jordi va carregar unes caixes de garnatxa a la furgoneta, va travessar el Coll de Banyuls (una antiga ruta de contraban) i va intercanviar raïm amb un celler de l’altra banda de la frontera. El resultat va ser un vi elaborat amb raïm procedent de tots dos costats dels Pirineus. Una manera simbòlica d’unir dos territoris separats per una línia administrativa però que comparteixen una mateixa cultura vitivinícola.  Per a en Jordi, Contraban també parla de llibertat. De la possibilitat que s’obre quan travessem una frontera, física o personal, del viatge com a experiència transformadora i de la recerca constant de nous horitzons. Una idea que dona profunditat a un vi que va molt més enllà de la copa.  Elaborat amb garnatxa negra i seguint el mètode ancestral (en aquest cas el vi fa una única fermentació que arrenca en dipòsits d’acer inoxidable i acaba directament a l’ampolla, creant una bombolla fina i espontània) Contraban és un escumós rosat amb aromes de fruita vermella, flors silvestres i un subtil toc fumat. El repòs amb les seves lies fa que guanyi també textura, profunditat  i aquest punt salvatge que el fa únic.  En boca és fresc, vibrant i directe, amb una personalitat desenfadada que el converteix en un magnífic company dels dies d’estiu amb aperitius a la fresca o en sobretaules compartides.  Com els bons viatges, Contraban Ancestral és un vi que convida a sortir dels camins habituals, i potser és precisament aquest el seu encant.    A casa el podem prendre com a benvinguda, acompanyant una taula guarnida amb embotits i unes bones conserves marines així com amb una amanida de pasta ben condimentada, d’aquelles que venen tan de gust a l’estiu.  A L’Aliança el presentem com a aliat d’un plat de tonyina vermella del Mediterrani en forma de tàrtar, acompanyat de làmines i puré de remolatxa encurtida i amanit amb oli de fulles de llorer i xerigot.  

Llegir més »

Vacances perfectes? El mite que ens esgota 

 Ara que entrem en l’inici del període de vacances… ja saps què faràs? Segur que dins dels teus plans una de les primeres coses que penses és aprofitar per descansar i desconnectar. Però saps baixar el ritme?  Les vacances, quina contradicció: volem descansar, però a vegades no podem parar. I aquí es fa present el sentiment d’improductivitat. Som exigents; sembla que la societat ens premiï per fer, i no tant per ser, perquè suposadament hem de ser hiperproductives.  Com està el teu cos a l’inici de les vacances? Possiblement encara estigui tens i li costi entendre que està “de vacances”. S’aixeca aviat, amb l’impuls de fer mil coses. Necessitem omplir el temps i ens sentim estranyes quan no fem res. Tot això té un nom: dificultat per desconnectar.  Aleshores apareix la famosa culpa, aquell pensament de “hauria d’aprofitar el temps”. I, juntament amb el que veiem a les xarxes socials —com són les vacances dels altres i com omplen el temps—, pot fer-nos sentir que no les estem aprofitant com caldria. Plans meravellosos, dies perfectes… quan, en realitat, moltes vegades les vacances també es limiten a fer aquelles coses que durant la setmana no tenim temps de fer: pendents que anem acumulant perquè requereixen un temps que no podem destinar durant el període laboral.   A vegades sentim que parar és perdre el temps, en comptes de veure-ho com una manera d’escoltar-nos i detectar què necessitem.   Ara bé, on són les vacances perfectes? Aquell mite d’haver de tenir el millor pla, gairebé de pel·lícula, el que t’agradaria penjar a les xarxes socials. La pressió de gaudir-les tal com “hauria de ser”, la frustració si no estàs tan bé com esperaves… Expectatives que sovint no corresponen a la realitat.   És normal que els primers dies de vacances tinguis dificultats per descansar de veritat. Amb el ritme tan frenètic que portem, el cos també necessita temps per adaptar-se i baixar revolucions. Tenim tan automatitzat anar a mil que el cos necessita un temps per entendre que no hi ha cap urgència.  I doncs, què podem fer per gaudir realment de les vacances? Dona’t permís real per no fer. Al principi et costarà, però pots començar provant d’estar 10 minuts cada dia simplement estant: sense mirar el rellotge, sense pensar en tot el que has de fer. Baixa l’exigència. No és tant el que fas amb el temps, sinó la qualitat i la presència amb què ho vius. Reconnecta amb el teu ritme propi, no amb el que dicta la societat. I diferencia el descans real de l’evasió.  Potser no es tracta de fer unes vacances perfectes, ni d’omplir cada moment amb plans. Potser es tracta, simplement, de donar-nos permís per baixar el ritme, encara que al principi incomodi. D’escoltar el cos, respectar els tempos i entendre que descansar no és perdre el temps, sinó una necessitat. Perquè, al cap i a la fi, no és tant què fem durant les vacances, sinó com ens hi permetem estar.  Sant Miguel de Campmajor, juliol de 2026   Avril Fortià  Psicòloga Clínica  Centre Mas Ferriol  www.masferriol.com 

Llegir més »

40 anys d’El Celler de Can Roca

Quatre dècades després de la seva obertura, El Celler de Can Roca continua marcant el camí de la gastronomia mundial. Joan, Josep i Jordi Roca celebren 40 anys d’innovació, creativitat i compromís amb Girona, mantenint intacta l’essència que els ha convertit en un dels restaurants més prestigiosos del món.

Llegir més »

Gelat casolà

Descobreix com fer un gelat casolà amb només quatre ingredients. Una recepta senzilla, cremosa i perfecta per refrescar-te durant els dies més calorosos.

Llegir més »