40 ANYS PORTANT EL MÓN A GIRONA
Quaranta anys després d’aquell agost de 1986, El Celler de Can Roca continua sent una anomalia meravellosa dins del món gastronòmic. No perquè hagi deixat de ser el que és —un dels millors restaurants del planeta—, sinó perquè ha aconseguit una cosa encara més rara: continuar avançant sense perdre l’origen.
Tot va començar en un barri obrer de Girona, a Taialà-Germans Sàbat, quan un jove de vint-i-dos anys, Joan Roca, i el seu germà Josep van decidir obrir un petit restaurant al costat del negoci familiar. L’objectiu era tan senzill com contundent: omplir les taules i aconseguir que els clients tornessin.
“Convertir-nos en el millor restaurant del món? Ni de conya!”, recorda avui Joan Roca amb un somriure que barreja incredulitat i memòria. “Només volíem treballar i tirar endavant.” No hi havia plans estratègics ni discursos sobre revolucions gastronòmiques. Hi havia família, ofici i una manera d’entendre la vida.
Quatre dècades després, El Celler no només ha sobreviscut. Ha evolucionat fins a convertir-se en un referent mundial indiscutible. I el més sorprenent no és el que han aconseguit, sinó que encara tenen gana.
LA MADURESA D’UN LLEGAT VIU
La visita al restaurant per conèixer el menú Festival 2026 confirma una sensació clara: El Celler viu un moment de maduresa creativa. No és un punt d’arribada, sinó una nova fase. Durant anys, la cuina dels Roca ha estat sinònim d’innovació constant. Joan des de la cuina, Josep redefinint el món del vi i de la sala i Jordi convertint les postres en un llenguatge propi. Tres mirades que han situat Girona al mapa gastronòmic mundial.
Però avui la narrativa ha canviat subtilment. La creativitat no ha desaparegut; s’ha refinat. Ja no necessita cridar. Es manifesta amb més calma, més essència, més producte. El menú s’obre amb una peça que resumeix aquesta filosofia: la Rosa dels Vents, un conjunt de quinze aperitius que funcionen com un mapa emocional i conceptual del projecte Roca. Memòria, paisatge, tècnica, humor, poesia, producte. Cada mos és una idea. Cada idea, un record.
“És un calidoscopi filosòfic de la nostra cuina”, explica Joan.
LA INNOVACIÓ QUE NO ES VEU
Hi ha un moment en què la tecnologia irromp amb força: unes ulleres de realitat augmentada que acompanyen una experiència immersiva al voltant del cacau. És l’únic instant del menú on la innovació es mostra de manera explícita.
“És l’únic moment on la innovació es veu”, diu Joan Roca. “La resta ja forma part del llenguatge.” La tecnologia no substitueix la cuina. La complementa. Però no la domina.
PORTANT EL MÓN A GIRONA. NO GIRONA AL MÓN
Durant anys han rebut ofertes per obrir restaurants a Londres, Nova York o Dubai. Projectes milionaris, expansions globals, oportunitats que haurien pogut convertir el nom Roca en una cadena internacional.
La resposta sempre ha estat la mateixa: no. “Si marxem, la gent deixarà de venir a Girona.”
Aquesta frase resumeix una filosofia radicalment contracorrent. En lloc d’exportar el model, l’han multiplicat a casa: Mas Marroch, Casa Cacao, Rocambolesc, Normal, Esperit Roca… projectes que formen un ecosistema gastronòmic únic. Una manera de créixer sense abandonar l’origen.
El Celler ha contribuït a transformar Girona en un pol gastronòmic de primer nivell. Una ciutat petita que concentra una densitat de talent extraordinària. “Fem país”, diu Joan Roca. Però també fa una altra cosa: reforçar un territori que s’ha convertit en referència internacional sense renunciar a la proximitat.
LA DANSA CONTINUA
Quan se li pregunta què el fa continuar després de tot, la resposta és sorprenentment simple: “La dansa del restaurant.” La sala, la cuina, els equips, els clients. Tot flueix com una coreografia invisible.
“Soc afortunat de fer el que m’agrada al màxim nivell possible.” No parlen de llegat. Parlen de present.
Les reserves s’obren 11 mesos abans i s’esgoten en minuts. És una dada que impressiona, però que no explica el més important. El més important és que, quaranta anys després, continuen aquí. A Girona. Amb els pares. Amb el barri. Amb la mateixa manera d’entendre la vida.
Fa quaranta anys van obrir un restaurant. Avui formen part de la història de la gastronomia mundial. Però quan sents Joan Roca parlar del futur, la sensació és clara: això encara no s’ha acabat. I potser aquesta és la veritable grandesa d’El Celler dels impossibles.



