Per Josep M. Guillén
Creure en un mateix no és una frase bonica ni una consigna d’autoajuda. És una necessitat vital. I, malauradament, no sempre ens ho han posat fàcil. Moltes persones han crescut sentint missatges que minen l’autoestima i la confiança: “no serveixes”, “no arribaràs enlloc”, “ets un inútil”. Paraules que, repetides des de petits, acaben convertint-se en creences profundes, en por, en autolimitació i en una actitud de guàrdia gairebé permanent davant la vida.
Tenim una capacitat mental enorme, però n’utilitzem només una petita part, i sovint de manera poc saludable. No ens han ensenyat a gestionar la ment, a escoltar-nos, a regular pensaments i emocions. Al contrari: vivim en una cultura de la immediatesa, la comoditat i el remei ràpid, on la cultura de l’esforç, de la constància i de la confiança s’ha anat diluint. I quan ens plantegem fer un canvi important, apareix la veu interna que diu: “això costa molt”, “no podràs”.
La ment, però, és molt poderosa. Pot jugar en contra nostra, afavorint ansietat, estrès o trastorns psicosomàtics, quan el cos acaba expressant allò que l’ànima calla. Però també pot ser una gran aliada. Quan aprenem a motivar-nos, a revisar creences, a canviar patrons de pensament i conducta, no només millorem emocionalment, sinó que sovint també ho fem físicament. La via ment-cos és real, encara que durant anys s’hagi volgut desacreditar.
Creure en tu és seguir endavant quan tot pesa. És trobar forces on sembla que no n’hi ha, mantenir la il·lusió, la fe i l’esperança en moments difícils. És atrevir-se a mirar-se, a canviar, a perseverar, a cuidar i a estimar, a reduir el dolor emocional i físic, i a buscar sentit fins i tot en l’adversitat.
En aquest camí, l’acompanyament d’un professional expert, amb una bona base psicològica i coneixements de coaching, pot ajudar molt. No per fer el camí per tu, sinó per ajudar-te a descobrir i activar recursos interns que ja tens, sostenir l’esforç quan flaqueja i facilitar canvis reals i duradors.
Creure en tu no ho resol tot d’un dia per l’altre. Però ho pot canviar tot a poc a poc. I sovint, això ja és l’inici d’una vida més coherent, més serena i més plena.
