Ja has tornat a la feina? Ja han començat els horaris, les extraescolars, les preses…?
Les vacances s’acaben i hem de tornar a la rutina. Això és el que porta el setembre, tornar a començar, a estructurar el dia a dia, a tenir un ordre. És canviar de ritme, un molt diferent del que hem viscut durant les vacances. I això ens costa. Deixem enrere allargar els sopars, els plans improvisats, els moments de descans, i com tot, ens hem d’adaptar a tenir uns temps.
Tornen els horaris i la sensació de no arribar a tot. I en pocs dies passem d’un ritme flexible a un calendari ple d’obligacions. No només les nostres, sinó les del nostre entorn. Sona el despertador i ens hem de preparar per un dia de feina, portar els nens a l’escola, anar amunt i avall a les extraescolars, per tenir un moment per nosaltres, poder anar al gimnàs o fer alguna activitat que ens agrada. Implica una organització familiar, i unes responsabilitats, que a l’estiu, ens permetem deixar anar.
És tornar a complir amb aquelles obligacions; feina, casa, fills, família, amistats. I nosaltres, en quin moment quedem? Durant l’estiu hem recuperat espais personals que al setembre desapareixen. Per això també ens costa tant deixar enrere l’estiu. Implica tornar-nos a organitzar, i a vegades, ens podem deixar en segon pla. No només enyorem les vacances, la platja, els viatges, dormir més. Sovint trobem a faltar tenir menys pressa, esmorzar tranquil·lament, improvisar, compartir més temps amb la família, tenir més espai per nosaltres mateixes, estirar-se a la platja llegint un llibre sense haver d’estar pendent del rellotge.
Però tampoc es tracta de veure el setembre com una desgràcia, sinó entendre que cada etapa té coses bones, però també implica deixar-ne enrere d’altres. No podem mantenir el ritme de vacances durant tot l’any, i acceptar aquesta petita pèrdua ajuda a adaptar-nos millor. El setembre també pot portar a un inici, una oportunitat per començar coses noves, estudis, feines, activitats d’oci. Per facilitar-ho, podem fer d’aquesta tornada més amable. No cal recuperar-ho tot el primer dia. Podem mantenir algun hàbit agradable de l’estiu, com anar a caminar després de sopar, reservar petits espais per nosaltres, començar de manera progressiva, i no exigir-nos estar al 100% immediatament.
El setembre no hauria de ser una cursa per tornar a demostrar tot el que som capaces de fer. Potser pot ser una oportunitat per preguntar-nos com volem viure aquesta rutina i quines petites coses de l’estiu podem conservar durant la resta de l’any. Perquè tornar no hauria de significar renunciar completament al benestar que hem descobert durant les vacances.
Potser el que té mala fama no és la rutina en si, sinó aquelles rutines que ens fan viure amb presses, sense espai per descansar ni gaudir. En canvi, una rutina saludable no ens empresona, sinó que ens sosté. Ens ofereix l’estructura necessària perquè la vida sigui més previsible, ens puguem organitzar millor i disposem de més espai mental per dedicar energia a allò que realment és important.
Al cap i a la fi, el veritable repte no és tornar a la rutina, sinó construir-ne una que també ens cuidi, en què les obligacions convisquin amb espais de descans, benestar i temps per a nosaltres mateixes. Perquè una bona rutina no ens allunya de la vida; ens ajuda a viure-la amb més equilibri.
Avril Fortià
Psicòloga Clínica
Centre Mas Ferriol
