Quan el pare et falta, comences a comprendre que vol dir realment la paraula vincle i família. Sempre he pensat que aquest va ser el nostre primer punt de connexió quan treballem plegades. Discreta, educada, veu dolça i hospitalària. Graduada en Turisme, amb Màster en Turisme Sostenible i TIC, aprofita totes les estades Erasmus que pot. Dos anys entre Chambéry, Dijon, Bourg-en-Bresse i Montpellier per millorar el francès, treballar i aprendre a viure. La Judith és una dona viatgera, amb una filosofia nòmada, però també cosmopolita perquè se sent còmoda a qualsevol lloc del món. Enamorada del turisme lent i regeneratiu, assaboreix moments i renuncia els luxes. Utilitza el CouchSurfing, aquesta xarxa d’hospitalitat que permet als viatgers allotjar-se de manera gratuïta arreu. Prové de l’anglès couch (sofà) i surfing (navegar), per l’antiga pràctica de dormir al sofà, tot i que sovint li ofereixen una habitació. Així connecta amb locals que tenen ganes d’ensenyar-li el seu entorn perquè la seva prioritat sempre són les persones i el temps que viu amb elles. Això li ha fet augmentar una virtud que ja tenia: la gratitud. Del Marroc se’n va uns mesos a Salvador de Bahia i aprèn portuguès. Després quasi un any a Austràlia per treballar i millorar l’anglès.Torna a casa i treballa com a consultora en projectes de turisme sostenible. Aprofita per estudiar el Màster de Formació del Professorat, entrar a llistes docents, impartir classes i tenir els estius lliures per continuar viatjant. Però quatre anys després de la pandèmia, es motiva a agafar-se un any sabàtic per fer voluntariat a Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Laos, Filipines, Malàsia i Indonèsia. Aquest viatge li canvia la seva mirada al món, però al mateix temps valora la seva Girona. Li té el cor robat i sap que és el millor lloc per viure i també torna perquè necessita abraçar la seva mare i el seu germà. Les nostres converses tenen màgia i quan parlem els ulls desprenen llàgrimes d’emoció per tot el que m’explica. Ella creu, amb convicció plena, que viatjant i vivint a l’estranger no només coneix persones diferents que l’omplen de vida, sinó que les experiències que s’emporta sempre nodreixen el seu creixement personal. L’any passat era a l’Índia i va estudiar ioga. Després ha estat un temps al Nepal, el seu somni, on trobar els yaks pasturant l’han fet sentir molt lliure i connectada amb ella. I ara està al Canadà amb la intenció d’aprofitar les oportunitats de ser menor de trenta-cinc anys. La seva actitud i parlar molts idiomes fa que sempre trobi feina. Però per més viatges que faci, sé que el més especial és haver fet sola tot el Camí de Santiago, el juliol 2016, en honor al seu pare. Una dona fidel a la regla dels tres dies. “Pregunta’t cada dia si ets feliç. Si tres dies seguits te’n vas a dormir trista, cal canviar alguna cosa”.
