Vacances perfectes? El mite que ens esgota 

 Ara que entrem en l’inici del període de vacances… ja saps què faràs? Segur que dins dels teus plans una de les primeres coses que penses és aprofitar per descansar i desconnectar. Però saps baixar el ritme? 

Les vacances, quina contradicció: volem descansar, però a vegades no podem parar. I aquí es fa present el sentiment d’improductivitat. Som exigents; sembla que la societat ens premiï per fer, i no tant per ser, perquè suposadament hem de ser hiperproductives. 

Com està el teu cos a l’inici de les vacances? Possiblement encara estigui tens i li costi entendre que està “de vacances”. S’aixeca aviat, amb l’impuls de fer mil coses. Necessitem omplir el temps i ens sentim estranyes quan no fem res. Tot això té un nom: dificultat per desconnectar. 

Aleshores apareix la famosa culpa, aquell pensament de “hauria d’aprofitar el temps”. I, juntament amb el que veiem a les xarxes socials —com són les vacances dels altres i com omplen el temps—, pot fer-nos sentir que no les estem aprofitant com caldria. Plans meravellosos, dies perfectes… quan, en realitat, moltes vegades les vacances també es limiten a fer aquelles coses que durant la setmana no tenim temps de fer: pendents que anem acumulant perquè requereixen un temps que no podem destinar durant el període laboral. 

 A vegades sentim que parar és perdre el temps, en comptes de veure-ho com una manera d’escoltar-nos i detectar què necessitem. 

 Ara bé, on són les vacances perfectes? Aquell mite d’haver de tenir el millor pla, gairebé de pel·lícula, el que t’agradaria penjar a les xarxes socials. La pressió de gaudir-les tal com “hauria de ser”, la frustració si no estàs tan bé com esperaves… Expectatives que sovint no corresponen a la realitat. 

 És normal que els primers dies de vacances tinguis dificultats per descansar de veritat. Amb el ritme tan frenètic que portem, el cos també necessita temps per adaptar-se i baixar revolucions. Tenim tan automatitzat anar a mil que el cos necessita un temps per entendre que no hi ha cap urgència. 

I doncs, què podem fer per gaudir realment de les vacances? Dona’t permís real per no fer. Al principi et costarà, però pots començar provant d’estar 10 minuts cada dia simplement estant: sense mirar el rellotge, sense pensar en tot el que has de fer. Baixa l’exigència. No és tant el que fas amb el temps, sinó la qualitat i la presència amb què ho vius. Reconnecta amb el teu ritme propi, no amb el que dicta la societat. I diferencia el descans real de l’evasió. 

Potser no es tracta de fer unes vacances perfectes, ni d’omplir cada moment amb plans. Potser es tracta, simplement, de donar-nos permís per baixar el ritme, encara que al principi incomodi. D’escoltar el cos, respectar els tempos i entendre que descansar no és perdre el temps, sinó una necessitat. Perquè, al cap i a la fi, no és tant què fem durant les vacances, sinó com ens hi permetem estar. 

Sant Miguel de Campmajor, juliol de 2026 

 Avril Fortià 

Psicòloga Clínica 

Centre Mas Ferriol 

www.masferriol.com 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Modulació del sistema nerviós infantil

El cervell, és l´òrgan que controla i coordina el comportament , les funcions físiques i mentals, la vista, l´oïda, l´equilibri, el gust i l´olfacte.  Cada infant té un sistema nerviós amb una determinació GENÈTICA sobre la que s´aniran creant connexions nervioses noves, en funció de les experiències que visqui i aquestes determinaran que respongui d´una manera o altra a les demandes de l´exterior.  Hem de tenir en compte desde quin moment es comença a condicionar com serà el futur cablejat nerviós. La CONCEPCIÓ ( in vitro, embaràs no desitjat…), l´ EMBARÀS( la posició dins el ventre matern,com hagi estat la mare a nivell físic i emocional..) i el PART (utilització de fòrceps, espàtules, cesàries, patiment fetal, parts molt ràpids o molt llargs..), són el punt d´inici de possibles tensions en el sistema nerviós.  L´informació sensitiva que entra a través, de la visió, l´oïda, el tacte, el gust i la propiocepció, s´envia i processa en el cervell, és a dir, es condueix mitjançant diferents vies per arribar a la zona correcta del cervell, on serà analitzada per emetre una resposta. En funció de com s´hagi  construit aquest entramat de conducció i àrees d´integració i elaboració ,tindrem respostes més o menys adaptatives.  L´Osteopatia pot fer una col.laboració important des d´ edats molt tempranes, podem ajudar a reequilibrar el sistema per eliminar tensions generades en qualsevol part del seu cos assegurant així que les condicions de creixement i desenvolupament siguin les òptimes i podem fer abordatges cranials per incidir en  les tensions de les membranes cranials i de la pròpia viscera cranial ,aconseguint una millor connexió entre els hemisferis cerebrals. El sistema nerviós és l´ordinador central, regula totes les funcions del cos i és per això que ens interessa tant.  Manifestacions de l´infant que ens indicarien que hi ha alguna disfunció serien; malestar digestiu, dificultat per dormir, dificultat per succionar, inclinacions del cap i/o del cos quan està  panxa enlaire, dificultats en el rastreig i/o gateig, malposició de les cames quan inicia la marxa, retard de la parla, tics nerviosos, alteració de la conducta, enuresis nocturna, baixa velocitat lectora, inclinació del cap quan mira la pissarra o pantalles, falta de concentració, dificultats en la comprensió auditiva i lectora, dificultat en habilitats motrius de les mans i/o extremitats inferiors, hiperactivitat…. Cada una d´aquestes disfuncions pot venir, del propi òrgan implicat, de la via d´entrada, de processament i/o de sortida de l´informació, pel que s´haurà de d´identificar l´orígen del problema i ajudar al cos a despertar la seva pròpia capacitat d´autocuració.  El fet de prendre consciència de les possibles disfuncions d´un infant i actuar degudament, pot evitar  baixa autoestima, problemes a l´escola…i ajudar-lo a sentir-se feliç, tranquil amb ell mateix, tenir un sistema nerviós saludable i  que sigui la millor versió d´ell mateix.   

Llegir més »

Sol, pell i memòria cutània 

La radiació solar, una de les principals causes de l’envelliment de la pell  Quan pensem en l’envelliment cutani, sovint ho associem al pas dels anys. Tot i això, una part important dels canvis que observem a la pell no depenen només de l’edat, sinó també dels factors externs als quals l’exposem al llarg de la vida. Entre tots ells, la radiació solar és, sens dubte, un dels més determinants.  L’exposició repetida als raigs ultraviolats provoca danys progressius a nivell cel·lular. Amb el temps, aquests efectes alteren la producció de col·lagen i elastina, dues proteïnes essencials per mantenir la fermesa i elasticitat de la pell, afavoreixen processos inflamatoris i contribueixen a la pèrdua de qualitat cutània.  La pell recorda molt més del que sembla  Una de les característiques més fascinants de la pell és que té una mena de memòria biològica. Cada exposició solar deixa una empremta microscòpica que s’acumula al llarg dels anys, encara que no sigui visible de manera immediata.  Per aquest motiu, moltes persones s’estranyen quan apareixen taques, arrugues marcades o una textura irregular de la pell sense identificar-ne una causa recent. La realitat és que aquests signes sovint són el resultat de dècades d’exposició solar acumulada. El dany no apareix de cop sino que es construeix lentament i es manifesta quan la pell ja no és capaç de compensar-lo.  La fotoprotecció és una rutina de salut, no només d’estiu  Encara avui hi ha la percepció que el protector solar és un producte reservat per a la platja o els mesos més calorosos. No obstant això, des d’un punt de vista mèdic, la fotoprotecció hauria de formar part de la rutina diària durant tot l’any.  Aplicar protecció solar de manera regular és una de les mesures més eficaces per prevenir l’envelliment prematur, mantenir un to de pell uniforme i reduir el risc de lesions pigmentades. Més que un gest estètic, és una inversió en salut cutània a llarg termini.  La millor estratègia continua sent prevenir  La medicina estètica actual disposa de nombroses eines per millorar els efectes del fotoenvelliment, des de tractaments despigmentants fins a procediments que estimulen la producció de col·lagen. Tot i així, cap tractament és tan eficaç com evitar que el dany es produeixi.  Per això, educar els pacients sobre la memòria cutània i fomentar hàbits de protecció solar continua sent una part fonamental de qualsevol abordatge mèdic.  Perquè, al cap i a la fi, cuidar la pell del sol avui és una de les millors decisions que podem prendre per preservar-ne la salut i l’aspecte en el futur.  Malgrat una bona fotoprotecció, no totes les pells reaccionen igual durant els mesos de més calor. Al pròxim article parlarem de la pell sensible, reactiva o inflamatòria i de quines mesures poden ajudar a mantenir-la equilibrada durant l’estiu. 

Llegir més »

Les places respir: cuidar també vol dir saber descansar 

Quan tenim a la família una persona gran dependent, sovint ens imaginem que cuidar-la i tenir-ne cura significa un compromís assumit des de l’amor, la responsabilitat i l’entrega absoluta. Però hi ha una realitat de la qual es parla poc: cuidar és una tasca exigent, tant físicament com emocionalment. Per això, cal recordar que per cuidar bé, primer cal cuidar qui cuida.  Les places temporals, i especialment les anomenades places respir, neixen amb aquesta finalitat. Es tracta d’estades de curta durada a les residències destinades a oferir un període de descans a les famílies cuidadores, garantint alhora una atenció integral, segura i professional a la persona gran. Aquest servei permet donar suport a les famílies en moments concrets, com ara unes vacances, una intervenció quirúrgica, una malaltia d’un cuidador principal o, simplement, una situació d’esgotament acumulat.  Sovint, les famílies viuen aquesta decisió amb sentiments de culpa. Existeix la falsa creença que demanar ajuda és un signe de fracàs, quan en realitat és una mostra de responsabilitat i d’amor. Ningú pot sostenir una situació de dependència intensa durant mesos o anys sense necessitar suport. L’esgotament físic, la manca de descans i la càrrega emocional poden acabar afectant la salut del cuidador i, de rebot, la qualitat en el vincle amb persona gran.  Les places respir permeten recuperar energies, disminuir l’estrès i prevenir l’anomenada síndrome del cuidador cremat. Però els beneficis no són només per a les famílies. Les persones grans també hi guanyen. Durant aquestes estades, continuen mantenint rutines, reben atenció sanitària i rehabilitadora i tenen l’oportunitat de socialitzar, participar en activitats i establir nous vincles.  Cal entendre que les places respir no representen un pas definitiu cap a l’ingrés a la residència, sinó un recurs flexible i preventiu que ajuda les famílies a continuar exercint el seu paper de cuidadors durant més temps i en millors condicions.  Com a societat, hem de normalitzar que el descans del cuidador, és una forma de protegir el benestar de tothom. Perquè cuidar no és arribar fins al límit de les nostres forces; cuidar és saber compartir la responsabilitat.  Al capdavall, una família que descansa és una família que torna a cuidar amb més serenor, més energia i, sobretot, amb més amor. 

Llegir més »
GIDONA - LLAGOSTA

La llagosta del Cap de Creus

La llagosta del Cap de Creus és una de les grans protagonistes de la gastronomia estival de la Costa Brava. Un producte únic, capturat de manera sostenible i protagonista de receptes tradicionals que preserven tota l’essència del Mediterrani.

Llegir més »