25 anys d’una banda sonora pròpia
Hi ha hiverns que passen desapercebuts. I després hi ha els de Girona. Quan el fred encara s’enganxa als carrers empedrats i el Ter baixa amb pas ferm, la ciutat es transforma en escenari d’una energia que no entén d’estacions. El Black Music Festival celebra 25 anys convertint febrer i març en una celebració col·lectiva de la música d’arrel afroamericana.
Durant sis setmanes, Girona i Salt vibren amb blues, soul, funk, jazz, gospel i hip-hop. No és només un cartell: és una actitud. Des del 6 de febrer fins al 21 de març, una trentena de concerts prenen l’Auditori de Girona i La Mirona com a epicentres, però també s’escampen per altres espais metropolitans. El públic es mou entre formats íntims i grans escenaris, entre la proximitat d’una sala i la solemnitat d’un auditori.
El festival, pioner a l’Estat en agrupar sota un mateix paraigua les músiques negres, ha consolidat una identitat clara: qualitat, risc i connexió amb el present. Aquesta edició d’aniversari reuneix noms internacionals i propostes emergents amb la mateixa naturalitat. El 14 de març, Ben Harper pujarà a l’escenari de la Sala Montsalvatge —amb entrades exhaurides—; també hi sonaran Morgan, l’energia de The Harlem Gospel Travelers, la irreverència instrumental de Gilipojazz i el soul contemporani de Koko-Jean & The Tonics.
Però més enllà dels noms, el Black és una experiència. És la ciutat plena un dijous a la nit. És el tren que arriba de Barcelona amb grups d’amics comentant el concert. És la Silent Disco que sorprèn els curiosos. És la sensació que, per unes setmanes, Girona és capital cultural sense complexos.
Amb més de 100.000 habitants, la ciutat ha sabut fer del festival un tret distintiu del seu calendari. El Black no només programa música: crea comunitat. Reivindica una herència sonora que ha marcat generacions i la projecta cap al futur amb noves veus.
En un moment en què molts territoris redueixen l’activitat cultural a l’hivern, Girona fa el contrari. Omple l’agenda i els carrers. I ens recorda que la música —quan és honesta i vibrant— no entén de temperatures. Només de ritme.
