Hi ha viatges que no necessiten gaires dies ni centenars de quilòmetres. Només una carretera, ganes de descobrir i la tranquil·litat de no voler veure-ho tot.
El sud de França és perfecte per això. Sortint de Girona, en poca estona canvies de país, de paisatge i, gairebé sense adonar-te’n, de ritme. El Languedoc té aquesta capacitat: pobles de pedra, vinyes, canals, mercats, restaurants on encara es menja sense presses i una costa que apareix i desapareix entre estanys i aiguamolls.
La nostra base va ser Château Les Carrasses, a Quarante, una antiga propietat vinícola convertida en allotjament entre vinyes. Des d’allà vam anar construint la ruta sense necessitat de fer grans plans.
Capestang va ser la primera descoberta. El canal du Midi travessa el poble i és un bon lloc per començar a prendre el pols al territori. També el vam recórrer amb bicicleta, una manera especialment agradable de veure com el paisatge va canviant entre vinyes i petites carreteres.
Després, Pézenas. És un d’aquells pobles que justifiquen una desviació. El centre històric conserva carrers estrets, façanes antigues, portes de fusta, petits comerços i tallers d’artesans. El millor és caminar sense gaire rumb i deixar que el poble et porti d’un carrer a l’altre.
I, naturalment, també cal menjar. A Chez Hansi, al número 6 de la rue Anatole France, hi trobem una cuina francesa de tall tradicional, d’aquelles que no necessiten explicar gaire què són. Una adreça per tenir en compte si passeu per Pézenas i on a preu ajustats podreu assaborir una fantàstica terrina de conill.
De Pézenas vam continuar cap a Marseillan, ja amb el paisatge de l’estany de Thau com a protagonista. Aquí el viatge canvia de registre: ostres, musclos i producte marí. A La Cabane, a tocar de l’estany, vam anar directament a la brasucade de musclos, feta al foc de llenya. Una cassola al mig de la taula, un quilo de musclos i unes dotzenes d’ostres. No calia complicar-ho.
La tornada cap a Girona la vam fer buscant una França més interior. Minerve era una parada obligada. El poble, encaixat entre les gorges del Cesse i del Brian, és espectacular i mereix temps. Però també una taula. Vam dinar a Relais Chantovent, una de les adreces recomanades per Michelin, amb una cuina centrada en el producte i en el territori i una situació privilegiada per contemplar la vall.
Després, Olargues, un altre d’aquells pobles que fan que valgui la pena abandonar la ruta més ràpida. Cases de pedra, carrers costeruts i el pont que travessa el Jaur. Una última immersió en aquest paisatge del sud abans de començar a enfilar el camí de tornada.
Però encara ens quedava una última parada.
Perpinyà i Visa pour l’Image.
Vaig aprofitar el pas per la ciutat nord-catalana per visitar el festival internacional de fotoperiodisme. Cada any, els carrers i edificis històrics de Perpinyà acullen reportatges que expliquen conflictes, migracions, desigualtats, canvi climàtic i tantes altres realitats que sovint ens queden massa lluny. El 2026, el festival ha reunit 27 exposicions al centre històric de la ciutat.
Una escapada curta, però prou intensa per tornar amb la sensació d’haver estat molt més lluny.
ADRECES PER TENIR EN COMPTE
Chez Hansi · Pézenas
6, rue Anatole France · Pézenas
Cuina francesa tradicional.
La Cabane · Marseillan
Marseillan · Estany de Thau
Ostres, musclos i brasucade al foc de llenya.
Relais Chantovent · Minerve
Minerve
Cuina de producte en un dels pobles més espectaculars del Languedoc.
Visa pour l’Image · Perpinyà
Festival internacional de fotoperiodisme. Una cita anual que val la pena reservar a l’agenda. Aquest any s’ha celebrat del 29 d’agost al 13 de setembre.



