Als 79 anys, Patti Smith continua defensant una idea que ha travessat tota la seva trajectòria: la llibertat no és una concessió, sinó una manera de viure. Poeta, músic, artista i referent cultural, acaba de rebre el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2026, un reconeixement a una figura que ha desbordat els límits de l’escenari per convertir-se en una veu imprescindible de la cultura contemporània.
Una dona fora del guió
Quan va irrompre a l’escena novaiorquesa dels anys setanta, Patti Smith va sacsejar les convencions del rock. Amb una presència magnètica, una estètica allunyada dels codis femenins dominants i una barreja de poesia i energia punk, va demostrar que una dona podia ocupar l’escenari sense demanar permís ni adaptar-se a les expectatives de la indústria.
El seu disc Horses (1975) es va convertir en una obra fonamental. Però reduir-la a una icona del punk seria quedar-se a la superfície. Smith ha construït una trajectòria en què la música dialoga amb la literatura, la fotografia i les arts visuals. La seva obra reivindica la imaginació, la independència i el dret de cadascú a trobar una veu pròpia.
L’art com a compromís
Patti Smith mai no ha entès la creació com un exercici aïllat de la realitat. La seva mirada incorpora la defensa dels drets humans, la preocupació pel planeta i la necessitat de qüestionar les injustícies. No busca oferir respostes fàcils, sinó recordar que la cultura també pot despertar consciències i mobilitzar persones.
La seva mítica cançó People Have the Power, escrita amb el seu marit, Fred Sonic Smith, resumeix aquesta convicció: el canvi col·lectiu és possible quan les persones s’uneixen. Aquest missatge va tornar a ressonar a Oviedo, on l’artista va reivindicar la força de la comunitat i la capacitat de convertir els somnis en una realitat compartida.
La força de continuar creient
El seu discurs en rebre el guardó no va tenir el to d’un comiat. Ben al contrari: va parlar de continuar treballant, d’obrir camins i de donar esperança a les noves generacions. Després de dècades de carrera, Smith conserva la curiositat de qui encara creu que el món pot canviar.
La seva aparició al Teatro Campoamor, on va interpretar a cappella uns versos de Wing, va recordar que, de vegades, la veu més poderosa no necessita grans efectes. Només una persona, una cançó i allò que és capaç de despertar en els altres.
Patti Smith representa una manera d’entendre la cultura sense fronteres entre disciplines ni renúncies a les pròpies conviccions. Una dona que ha envellit sense domesticar-se, que continua reivindicant la llibertat i que no confon el reconeixement amb la necessitat d’aturar-se. En temps de soroll i immediatesa, la seva trajectòria ens recorda que la rebel·lia més duradora és la que es manté fidel a les idees.



