Els arguments de les òperes ja els coneixes, quan vas al teatre. No tots, és clar, però les òperes clàssiques són com les grans obres de la literatura universal, en saps el desenvolupament i el desenllaç, i no per això deixes de rellegir-les. Aquest preàmbul m’excusa de desvetllar els finals dels amors de les òperes de les quals parlaré en aquest article.
La majoria dels amors d’òpera són amors tràgics. El Gran Teatre del Liceu ha inaugurat la temporada amb la representació d’Aida de Giuseppe Verdi. A més de la guerra entre Etiòpia i Egipte en una época indeterminada, l’altre tema de pes és el triangle amorós format per: Aïda, una esclava etíop, Amneris, filla del faraó egipci i Radamès, el guerrer egipci responsable de la defensa del seu país. Les dues dones estan enamorades del guerrer, però ell només estima Aïda, fins al punt que prefereix morir abans de renunciar al seu amor. La gelosia de la filla del faraó fa que Radamès sigui condemnat a ser enterrat viu per traïció. A la tomba hi trobarà Aïda que ha decidit de morir amb el seu amor. La darrera paraula de l’òpera és “pau” en boca d’Amneris, cupable de la lenta i cruel mort dels dos amants.
Altres composicions verdianes, presenten finals tràgics, com Otello, de tema shakesperià, en la qual després d’adonar-se que haver matat la seva estimada Desdèmona és un error, Otel·lo se suïcida. A Il trovatore, Leonora pren verí per no haver de casar-se amb qui no estima i el seu amant és fet matar pel comte, per gelosia. A La Traviata, Violetta mor de tuberculosi als braços del seu enamorat quan arriba per a demanar-li perdó. Fa tard.
Les conegudes Tosca i Madama Butterfly, de Giacomo Puccini presenten també finals de morts tràgiques. A Tosca, l’òpera que té com a escenari la Roma de 1800, els dos enamorats Floria Tosca i Mario Cavaradossi moren al Castel Sant’Angelo, per la gelosia i crueltat del malvat Scarpia, ell executat pels soldats, ella llençant-se daltabaix de la fortalesa. La jove japonesa protagonista de Madama Butterfly se suïcida també quan l’oficial de la Marina nord-americana, del qual ha tingut un fill, torna casat amb una dona del seu país, tot i haver-se maridat abans amb ella.
I del Japó de principis del segle XX a la Xina llegendària, on es desenvolupa Turandot també de Puccini. La peça va restar inacabada a causa de la mort de l’autor i la va completar Franco Alfano. Potser sí que Puccini tenia pensat un final feliç. No ho sabrem mai. El cert és que si no me l’acaben amb la glorificació de l’amor dels dos protagonistes vius, surto decebuda del teatre. Després de tants amors tràgics, reconforta.



