Carmen Consoli (Catània, 1974) és una de les figures més importants dela música italiana contemporània i una de les cantautores que més hancontribuït a renovar el panorama musical del seu país. Criada a SanGiovanni la Punta, als afores de Catània, va començar a tocar la guitarrade ben petita sota la influència del seu pare, gran aficionat al blues i alrock. Amb només catorze anys ja actuava en grups locals, unaexperiència que li va permetre desenvolupar una personalitat artísticamarcada per la fusió entre el rock, la cançó d’autor i les arrels culturalsde Sicília.
El seu debut discogràfic va arribar el 1996 amb l’àlbum Dueparole, després de donar-se a conèixer al Festival de Sanremo amb la cançó Amore di plastica. Tanmateix, seria l’any següent quan assoliria l’èxit amb Confusa e felice, un treball que la va convertir en una de les veus més originals de la música italiana. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat una discografia extensa i molt valorada per la crítica, amb títols com Mediamente isterica(1998), Stato di necessità(2000), L’eccezione(2002), Eva contro Eva(2006), Elettra(2009), L’abitudine di tornare(2015), Volevo fare la rockstar(2021) i Amuri Luci(2025), aquest últiminterpretat íntegrament en sicilià.
La seva importància va més enllà dels èxits comercials. Consoli és considerada una pionera perquè va contribuir decisivament a consolidarla figura de la cantautora de rock en una escena italiana tradicionalment dominada pels homes. El seu estil, que combina la força del rock ambuna escriptura literària i una marcada sensibilitat mediterrània, va obrir camí a moltes artistes de les generacions posteriors. Entre els seus reconeixements destaca el fet d’haver estat la primera dona a obtenir la prestigiosa Targa Tenco al millor àlbum de l’any gràcies a Elettra, unguardó especialment significatiu dins l’àmbit de la cançó d’autoritaliana. També ha estat una de les artistes italianes amb més projecció internacional i ha participat en nombrosos projectes culturals vinculats ala defensa de la identitat i la tradició sicilianes.
Un dels aspectes més singulars de la seva carrera és el sobrenom amb què és coneguda arreu d’Itàlia: La Cantantessa. La paraula té una història curiosa, ja que en italià el terme correcte és cantante, una forma gramaticalment invariable que serveix tant per a homes com per a dones. Per tant, cantantessa no existeix oficialment en la llengua italiana. Segons ha explicat la mateixa artista, el mot va sorgir gairebé per accident durant una sessió d’enregistrament, quan un tècnic de so estranger, intentant aplicar les regles dels substantius femenins acabats en -essa, va crear espontàniament aquesta paraula. A Consoli li va agradar tant que va decidir adoptar-la com a signe d’identitat. Amb eltemps, el terme ha acabat associant-se exclusivament a ella i s’ha convertit en una mena de títol honorífic que simbolitza la seva singularitat artística.
Avui, Carmen Consoli és molt més que una cantautora d’èxit: és una figura de referència imprescindible per entendre l’evolució de la música italiana de les darreres dècades. Amb una veu inconfusible, una escriptura refinada i una personalitat artística profundament lliure, ha sabut construir una obra coherent i singular, al marge de modes passatgeres i convencions comercials. La seva música ha establert un pont entre la tradició mediterrània i la modernitat, entre les arrels populars de Sicília i els llenguatges contemporanis del rock i la cançó d’autor.
Admirada tant pel públic com per la crítica, Consoli ha obert camins per a noves generacions d’artistes i ha contribuït a redefinir el paper de les dones dins la música italiana. La Cantantessa no és només un sobrenom: és el símbol d’una creadora que ha convertit la seva singularitat en una força transformadora i que, amb el pas dels anys, s’ha consolidat com una de les veus més influents, respectades i personals de la cultura italiana contemporània.



