Fa poc he visitat a una parella que acaba de comprar una casa a la Costa Brava ja reformada.
És un edifici esplèndid del 1898 de tres plantes amb un gran pati exterior a la part del darrere. Al centre del pati, hi ha una piscina infinita. Totes les habitacions tenen uns acabats perfectes. El millor que es pot comprar al centre de Sant Feliu de Guíxols.
Però d’alguna manera, no m’ha acabat de convèncer. No té ànima!
M’ha costat esbrinar per què. I la paraula clau que ha sorgit de les meves reflexions és «context».
Hi ha un context de la Costa Brava.
Per començar, penseu en la relació interior-exterior. Els interiors mediterranis estan dissenyats per obrir-se a l’exterior, creant un context respirable on les brises circulen i la llum entra en cada racó d’extrem a extrem.
Recomano una paleta de materials honesta i local. L’autenticitat és clau: utilitzar materials naturals que envelleixen amb bellesa. Això inclou pedra i guix, no acabats brillants i falsos. L’argila és essencial: des de terres de terracota i rajoles a mà fins a taulells de ceràmica. La fusta sempre hi és present, amb bigues vistes, roure massís, castanyer i pi recuperat al natural. El ferro i les fibres naturals com el vímet i el lli complementen la paleta.
Els colors han de ser terrosos, no de parc temàtic. La paleta de colors és una simfonia de tons càlids inspirats en el sol, el mar i la terra, colors com el terracota, l’ocre, el beix sorrenc, el verd oliva i els blaus profunds saturats. En una proposta recent vaig anomenar-ne «verd marí» per a una proposta d’un restaurant mediterrani.
I després hi ha l’arquitectura. Portes i obertures immenses amb una decoració mínima. La decoració rau en les corbes escultòriques. Cada peça ha de ser una invitació perquè la llum mediterrània inundi l’espai.
Trieu la textura per sobre dels ornaments. Catifes, cistelles trenades, parets d’estuc, calç i rajoles amb dibuixos aporten interès. Adoro els teixits naturals teixits a mà i els arrimadors com a motius unificadors. També tinc predilecció pel suro, especialment els vells flotadors de pesca, per aconseguir textura i context.
I en qualsevol casa de diverses plantes, una dissenyadora hauria d’aspirar que el conjunt sigui bioclimàtic. Això vol dir terres frescos de pedra o terracota per a l’estiu, ventilació creuada a totes les plantes, ombreig amb gelosies, tendals i pèrgoles cobertes de Bloomique Wisteria. Parets amb jardins verticals. I una profusió de vegetació al voltant del pati i a l’interior. Les meves plantes preferides són les de flor blanca com els gessamins, displadènies, magnòlies, sense oblidar les falgueres.
I la meva recomanació final? Contracteu a una dissenyadora/or d’interiors.
La diferència entre el Mediterrani d’Instagram i el Mediterrani de la Costa Brava és, simplement, l’artesania local i el context mat, saturat i amb molta textura natural.
Selecciono amb molta cura els fusters, els fabricants de llums, els paletes, els ceramistes i els pintors. Tots locals.
Entenc i entenen el context perquè vivim aquí. Sabem què està bé i què està malament. Es converteixen en part de l’equip i s’enorgulleixen d’oferir un meravellós ambient contextual mediterrani i amb ànima!
I això, al cap i a la fi, és perquè vaig anomenar a la meva empresa «Ambienta Interiors».
