Responsable del Departament d’Admissions i Atenció Familiar - Institut Noa i Dia 1
Adrián, ets el primer punt de contacte quan una família demana ajuda. Què significa per a tu assumir aquest primer moment tan delicat?
Significa assumir una responsabilitat molt profunda. Quan una família truca per primera vegada no està demanant informació tècnica, està demanant alleujament. Arriba amb por, amb dubtes i, moltes vegades, amb la sensació d’haver fracassat. En aquest primer contacte, el més important no és parlar, sinó saber escoltar i transmetre calma. Si aconseguim que la família se senti compresa des del primer minut, ja hem començat a cuidar.
Recordes algun primer contacte que t’hagi marcat especialment a nivell personal o professional?
Sí, molts. Especialment aquells en què la família arriba completament esgotada, després d’haver-ho intentat tot, però tot i així troba forces per demanar ajuda. Aquests moments et recorden que aquesta feina va més enllà d’un procés d’admissió: és una trobada humana en un moment límit.
En quin estat emocional arriben normalment les famílies quan contacten per primera vegada?
Arriben amb una barreja intensa de por, culpa i cansament emocional. Por pel que pugui passar, culpa per no haver actuat abans i una sensació de pèrdua de control. Sovint també hi ha vergonya. Però, encara que no sempre ho expressin, gairebé totes arriben amb una petita esperança que encara sigui possible un canvi.
Quins errors freqüents cometen les famílies abans de demanar ajuda, i com les ajudeu a desmuntar-los?
L’error més comú és esperar massa temps, pensant que la situació millorarà sola o que encara no és el moment. També és habitual intentar resoldre-ho tot des de la família, carregant amb una responsabilitat que no els correspon. Nosaltres les ajudem a entendre que demanar ajuda professional no és rendir-se, sinó protegir-se i protegir el seu ésser estimat.
La teva feina no s’acaba amb l’ingrés. Com és aquest acompanyament durant tot el procés?
L’acompanyament és continu. Abans de l’ingrés resolguem dubtes i temors; durant el tractament mantenim una comunicació clara i honesta; i després continuem disponibles per orientar la família en l’adaptació a la nova etapa. La recuperació no és un moment puntual, és un procés que necessita suport.
Has parlat d’un enfocament ètic i humà. Com es tradueix això en el dia a dia del departament d’admissions?
Es tradueix en escoltar abans de proposar, en no prometre resultats irreals i en adaptar cada procés a la realitat de cada família. No treballem amb fórmules tancades. Cada història és diferent i mereix un tracte honest i respectuós.
També coordines l’estratègia d’admissions. Per què és tan important com es comunica un centre de salut mental?
Perquè en salut mental la comunicació forma part de la cura. Les paraules poden calmar o poden augmentar la por. Un centre ha de transmetre professionalitat, coherència i humanitat des del primer missatge, fins i tot abans del primer contacte personal.
Creus que encara existeix estigma a l’hora de demanar ajuda per una addicció o un problema de salut mental?
Sí, tot i que ha disminuït, encara existeix. Moltes famílies encara senten por al judici social o vergonya per reconèixer que necessiten ajuda. Per això és fonamental continuar normalitzant que la salut mental és salut, i que demanar ajuda és un acte de responsabilitat.
Què li diries a una família que ara mateix està dubtant si fer el pas o no?
Que no cal tenir-ho tot clar per demanar ajuda.
Que dubtar és normal.
I que una primera trucada no obliga a res, però pot obrir una porta que ho canviï tot.
Demanar ajuda a temps també és una manera de cuidar.
