Durant anys, la menopausa s’ha viscut en silenci i resignació, amb símptomes com el cansament, els fogots o els canvis d’humor normalitzats com una obligació inevitable. Avui, però, aquest relat comença a trontollar. La comunitat mèdica revisa amb mirada crítica les pors que van envoltar durant dècades la teràpia hormonal, sovint basades en estudis antics i interpretacions parcials que van privar moltes dones de tractaments que podien millorar la seva qualitat de vida.
La menopausa no és una malaltia, però tampoc hauria de ser una condemna. La disminució hormonal té efectes reals sobre el cervell, els ossos, el sistema cardiovascular i la salut general. Les teràpies actuals són molt diferents de les d’abans: més segures, personalitzades i adaptades a cada dona. No es tracta de medicalitzar, sinó d’oferir opcions.
El canvi més important és també cultural: parlar de la menopausa amb informació rigorosa, sense tabús ni resignació, permet recuperar el control i viure aquesta etapa des del coneixement i l’autocura.
