Treballar, respondre una trucada per gestionar una cita mèdica, pensar què cal comprar per sopar mentre es contesta un correu electrònic i acabar la jornada laboral per començar les tasques de casa. Aquesta realitat forma part del dia a dia de moltes persones i té un nom en l’àmbit de la salut laboral: la doble presència.
Aquest concepte descriu la necessitat d’atendre simultàniament les exigències de la feina remunerada i les responsabilitats familiars i domèstiques. Malgrat els avenços en igualtat, diversos estudis indiquen que les dones continuen assumint bona part de les tasques de cura i de l’organització de la llar. És veritat que la doble presència també pot afectar els homes, però la seva incidència continua sent molt més elevada entre les dones.
Més enllà del temps dedicat a aquestes activitats, la càrrega mental és una de les principals fonts de desgast. Recordar activitats extraescolars, gestionar imprevistos o coordinar el funcionament quotidià de la llar són tasques que poden mantenir-se presents durant la jornada laboral. Aquesta situació dificulta la desconnexió real entre les diferents esferes de la vida, ja que les preocupacions d’un àmbit continuen presents mentre s’atén l’altre.
L’expansió de les tecnologies digitals i del teletreball ha aportat noves oportunitats de flexibilitat, però també ha contribuït a difuminar els límits entre la vida laboral i la personal. En alguns casos, la conciliació es converteix en una gestió constant de demandes simultànies.
La investigació en salut laboral assenyala que aquesta situació pot afavorir l’aparició d’estrès, fatiga mental, dificultats per descansar adequadament i una sensació persistent de sobrecàrrega. A més, moltes dones es veuen obligades a adaptar les seves trajectòries professionals per compatibilitzar les responsabilitats de cura.
Cada vegada hi ha més consciència sobre l’impacte d’aquesta problemàtica. Per això, moltes organitzacions impulsen mesures com la flexibilitat horària, la desconnexió digital o les polítiques de conciliació. Ara bé, la millora no depèn només de les empreses: també cal avançar cap a una corresponsabilitat real dins les llars i disposar de recursos socials suficients.
Entendre la doble presència és un primer pas per fer visible una realitat que sovint passa desapercebuda, però que té un impacte significatiu en la salut, el benestar i la qualitat de vida.
