Et costa decidir? Quantes vegades has posposat una decisió esperant tenir-ho més clar? Esperant sentir-te més segura, més preparada, més convençuda. Com si, en algun moment, hagués d’aparèixer aquesta certesa absoluta que et digui: “això és el correcte”. Però, i si aquesta seguretat no arriba mai?
És inevitable dubtar, plantejar-se opcions. I no només en decisions aparentment importants, com canviar de feina, iniciar o acabar una relació, decidir on viure o què estudiar. Dubtem també en coses petites, com fer postres o no. Donem voltes, busquem senyals, cerquem informació, demanem opinions… tot amb l’esperança de prendre la millor decisió. I és aquí on entrem en un bucle: volem decidir, però no podem.
Aquest bloqueig no és una falta de capacitat, sinó un patró molt més comú del que ens pensem. Ens costa decidir per por a equivocar-nos, per por a penedir-nos, per excés d’opcions, per perfeccionisme o per una necessitat elevada de seguretat. Davant d’això, a vegades optem per delegar la decisió, buscant alleujar el pes de la responsabilitat. Altres vegades caiem en la trampa de no decidir: procrastinem, esperem el “moment perfecte”, ajornem. Però aquesta espera també es paga. Genera desgast, cansament mental i la sensació d’estar atrapades en un mateix punt. Perquè no decidir també és una decisió, i també té conseqüències.
Sovint dubtem perquè busquem l’opció perfecta. Però aquesta opció no existeix. Tota decisió implica una renúncia, deixar anar altres camins possibles. I és normal que, fins i tot després de decidir, aparegui el dubte o un cert malestar. Això no vol dir que ens hàgim equivocat, sinó que som conscients del que hem deixat enrere. Decidim des del que sentim i necessitem en aquell moment, amb els recursos que tenim.
Ara bé, no totes les decisions neixen del mateix lloc. A vegades decidim des de la impulsivitat, des d’un moment de tensió o pressió, i això ens pot portar a opcions precipitades. En canvi, quan una decisió connecta amb la calma, amb l’escolta interna i amb allò que realment necessitem, acostuma a ser més coherent amb nosaltres. No es tracta d’eliminar les emocions, sinó d’aprendre a escoltar-les sense que ens arrosseguin.
Què podem fer, doncs, per decidir amb més claredat? Sovint ajuda reduir opcions en lloc d’ampliar-les, posar-nos un límit de temps per evitar el bucle, i prioritzar allò que és important per a nosaltres en aquest moment vital. També és clau acceptar que la incertesa forma part de qualsevol decisió: no podem controlar tots els resultats, però sí com ens posicionem davant del que vingui.
Decidir no és encertar sempre, ni garantir que tot anirà bé. És, sobretot, fer-se responsable del camí que escollim i estar disposades a construir-lo mentre l’anem vivint. Perquè no és tant la decisió en si la que determina la nostra vida, sinó el que fem després amb ella: com ens adaptem, com cuidem el que hem triat, com donem un nou sentit a allò que no surt com esperàvem. Potser no es tracta de trobar la decisió perfecta, sinó de confiar que, triem el que triem, tindrem la capacitat de sostenir-ho i fer-ho nostre.
Avril Fortià · Psicòloga Clínica
Centre Mas Ferriol
