EL SUD DE FRANÇA, A UN PAS  

Una escapada pel sud de França des de Girona per descobrir pobles, vinyes, gastronomia i paisatges del Languedoc, amb Château Les Carrasses com a base.

Hi ha viatges que no necessiten gaires dies ni centenars de quilòmetres. Només una carretera, ganes de descobrir i la tranquil·litat de no voler veure-ho tot. 

El sud de França és perfecte per això. Sortint de Girona, en poca estona canvies de país, de paisatge i, gairebé sense adonar-te’n, de ritme. El Languedoc té aquesta capacitat: pobles de pedra, vinyes, canals, mercats, restaurants on encara es menja sense presses i una costa que apareix i desapareix entre estanys i aiguamolls. 

La nostra base va ser Château Les Carrasses, a Quarante, una antiga propietat vinícola convertida en allotjament entre vinyes. Des d’allà vam anar construint la ruta sense necessitat de fer grans plans. 

Capestang va ser la primera descoberta. El canal du Midi travessa el poble i és un bon lloc per començar a prendre el pols al territori. També el vam recórrer amb bicicleta, una manera especialment agradable de veure com el paisatge va canviant entre vinyes i petites carreteres. 

Després, Pézenas. És un d’aquells pobles que justifiquen una desviació. El centre històric conserva carrers estrets, façanes antigues, portes de fusta, petits comerços i tallers d’artesans. El millor és caminar sense gaire rumb i deixar que el poble et porti d’un carrer a l’altre. 

I, naturalment, també cal menjar. A Chez Hansi, al número 6 de la rue Anatole France, hi trobem una cuina francesa de tall tradicional, d’aquelles que no necessiten explicar gaire què són. Una adreça per tenir en compte si passeu per Pézenas i on a preu ajustats podreu assaborir una fantàstica terrina de conill.  

De Pézenas vam continuar cap a Marseillan, ja amb el paisatge de l’estany de Thau com a protagonista. Aquí el viatge canvia de registre: ostres, musclos i producte marí. A La Cabane, a tocar de l’estany, vam anar directament a la brasucade de musclos, feta al foc de llenya. Una cassola al mig de la taula, un quilo de musclos i unes dotzenes d’ostres. No calia complicar-ho. 

La tornada cap a Girona la vam fer buscant una França més interior. Minerve era una parada obligada. El poble, encaixat entre les gorges del Cesse i del Brian, és espectacular i mereix temps. Però també una taula. Vam dinar a Relais Chantovent, una de les adreces recomanades per Michelin, amb una cuina centrada en el producte i en el territori i una situació privilegiada per contemplar la vall. 

Després, Olargues, un altre d’aquells pobles que fan que valgui la pena abandonar la ruta més ràpida. Cases de pedra, carrers costeruts i el pont que travessa el Jaur. Una última immersió en aquest paisatge del sud abans de començar a enfilar el camí de tornada. 

Però encara ens quedava una última parada. 

Perpinyà i Visa pour l’Image. 

Vaig aprofitar el pas per la ciutat nord-catalana per visitar el festival internacional de fotoperiodisme. Cada any, els carrers i edificis històrics de Perpinyà acullen reportatges que expliquen conflictes, migracions, desigualtats, canvi climàtic i tantes altres realitats que sovint ens queden massa lluny. El 2026, el festival ha reunit 27 exposicions al centre històric de la ciutat. 

Una escapada curta, però prou intensa per tornar amb la sensació d’haver estat molt més lluny. 

ADRECES PER TENIR EN COMPTE 

Chez Hansi · Pézenas 
6, rue Anatole France · Pézenas 
Cuina francesa tradicional. 

La Cabane · Marseillan 
Marseillan · Estany de Thau 
Ostres, musclos i brasucade al foc de llenya. 

Relais Chantovent · Minerve 
Minerve 
Cuina de producte en un dels pobles més espectaculars del Languedoc. 

Visa pour l’Image · Perpinyà 
Festival internacional de fotoperiodisme. Una cita anual que val la pena reservar a l’agenda. Aquest any s’ha celebrat del 29 d’agost al 13 de setembre. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Amors d’òpera: Mariàngela Vilallonga

Els grans amors de l’òpera sovint acaben en tragèdia. Mariàngela Vilallonga ens convida a recórrer algunes de les històries més emblemàtiques de Verdi i Puccini, amb passions impossibles, gelosia, sacrificis i finals tràgics. Una reflexió sobre l’amor i la força de la música que es tanca amb una excepció reconfortant: Turandot.

Llegir més »

Novetats literàries 2026

De La añoranza, finalista del Premi Planeta 2026, a Fer cantar els arbres, Premi Prudenci Bertrana, aquesta selecció reuneix sis propostes literàries per a diferents gustos i edats. Novel·la històrica, memòria familiar, aventures juvenils, fantasia i còmic comparteixen espai en una tria plena d’històries per descobrir.

Llegir més »

Patti Smith: la rebel·lia que no envelleix

Poeta, músic i icona del punk, Patti Smith continua defensant la llibertat i el poder transformador de la cultura. El Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2026 reconeix una trajectòria que ha unit música, literatura i compromís social sense perdre mai l’esperit rebel.

Llegir més »

Per què el formatge és blau, de Toni Gerez 

A Por qué el queso es azul, Toni Gerez ens convida a explorar l’univers del formatge amb un recorregut divulgatiu per la seva història, elaboració, varietats i territoris. Un llibre per entendre millor aquest producte gastronòmic i descobrir tot el que s’amaga darrere de cada peça.

Llegir més »