L’ànima creativa darrere de Caterina Albert
Caterina Albert i Paradís, nascuda a l’Escala el 1869, va transcendir els límits de la seva època i va convertir-se en una de les veus més rellevants de la literatura catalana sota el pseudònim de Víctor Català. Des de ben jove, la seva vida va estar marcada per un entorn familiar privilegiat i cult, però també per la responsabilitat de ser la filla gran en una família amb diversos germans. La seva formació, gairebé íntegrament autodidacta, va estar fortament influenciada per la mare i l’àvia, que li van transmetre amor per la lectura, la cultura i les arts.
El seu primer reconeixement literari va arribar amb els Jocs Florals de 1898, quan va sorprendre amb el monòleg La infanticida, una obra que, per la seva temàtica, escandalitzà el jurat. La necessitat de protegir la seva identitat i de donar llibertat creativa a la seva veu va portar Caterina a adoptar el pseudònim Víctor Català, amb el qual signaria tota la seva obra narrativa. Aquesta decisió li va permetre explorar els aspectes més complexos i foscos de la condició humana sense limitacions socials ni morals.
A més de l’escriptura, Caterina va destacar en la pintura i l’escultura, encara que mai no va portar aquestes disciplines al terreny professional. Els seus primers estudis artístics van comptar amb mestres com Félix-Antonio Alarcón i Josep Carcassó, i va aprofitar la golfa de casa seva a l’Escala com a taller creatiu. Tanmateix, la literatura es va imposar com a veritable vocació, i amb obres com Solitud (1905) va consolidar-se dins del modernisme català. Aquesta novel·la, publicada primer en fulletó i després en llibre, continua essent una obra clau per entendre la psicologia i l’ambient rural de la seva època.
La trajectòria de Víctor Català es va caracteritzar per dues grans etapes: la primera, centrada en la literatura modernista, amb contes i poemes que exploraven la complexitat emocional i social de l’individu; la segona, marcada per la maduresa narrativa, amb reculls com La mare Balena i la seva obra en castellà Retablo, així com les darreres publicacions posteriors a la Guerra Civil. Al llarg de la seva vida, Caterina Albert va mantenir amistats epistolars amb destacats escriptors com Joan Maragall, Narcís Oller o Joaquim Folch i Torres, que van enriquir el seu univers literari i cultural.
Avui, l’herència de Víctor Català continua viva a través del Museu Arxiu del Clos del Pastor, de la ruta literària a l’Escala i dels nombrosos espais públics que porten el seu nom. La seva figura simbolitza la força creativa d’una dona que, amagada darrere d’un pseudònim masculí, va saber plasmar amb profunditat i llibertat l’essència de la vida i de l’ànima humana.
