Quines són les teves expectatives? Alguna vegada t’has parat a pensar en com formen part de la nostra vida? Sovint no som conscients de les idees que ens fem sobre les coses i de com aquestes modulen les nostres decisions, emocions, relacions, així com la nostra actitud i conducta.
Què generen en tu les expectatives? Les pròpies o les dels altres? A vegades, saber què esperar pot ser una font d’impuls i motivació, un motor de lluita que ens porti a aconseguir els nostres somnis. Però també poden suposar una càrrega emocional, un pes difícil de sostenir que, a la llarga, pot derivar en exigències estrictes i poc realistes. Aquestes exigències ens generen ansietat, estrès i frustració, i poden fer que deixem de fer coses abans, fins i tot, d’haver-ho intentat. També poden portar-nos a esperar alguna cosa dels altres, com ara un canvi que sabem que mai arribarà.
Ara bé, si ja ens pressionem prou amb les nostres expectatives personals, quin paper juguen les socials? Són les creences i normes que la societat imposa implícitament i que ens sentim obligades a complir: com ens hem de comportar, a quina edat hauríem d’haver assolit determinats objectius, què hem de vestir o què hem de dir. Tot això no reflecteix la realitat individual de cadascuna, sinó que crea un buit entre el que s’espera de nosaltres i el que realment volem o podem aconseguir.
Aquestes expectatives ens “obliguen” a encaixar en un motlle preestablert, creat a partir d’estereotips o idees idealitzades que ens condicionen i ens poden portar a sentir-nos desesperançades o fins i tot culpables per no complir-les. Generen un pes emocional que pot desembocar en ansietat, baixa autoestima o sentiments de fracàs i inutilitat. També poden provocar una sensació de no encaixar, d’invalidesa o de no ser prou bones.
Una manera de no sentir-nos condicionades per les expectatives és prendre consciència del que realment volem, al marge del que volen els altres o del que dicta la societat. Definir on situem els nostres límits i acceptar que no sempre podem complir totes les expectatives, ni les pròpies ni les alienes. Per això, és important ser realistes i flexibles amb les exigències, ajustar-les al moment vital present i anar-les modificant en funció de l’experiència, de la situació actual i del creixement personal.
Aprendre a gestionar les expectatives de manera equilibrada ens permet viure una vida més plena i autèntica, on el nostre valor no depèn del que la societat espera de nosaltres, sinó de com ens relacionem amb nosaltres mateixes i amb els altres.
