El maig és el mes del jardí per excel·lència. I no ho diem com un elogi, sinó gairebé com una advertència. Perquè si l’abril és el mes en què la natura desperta, el maig és el mes en què s’accelera, creix i es desborda. Les plantes no esperen, les males herbes tampoc, i el jardiner que es despisti una setmana pot trobar-se amb un caos verd que li costarà el doble de desfer. Benvinguts, doncs, al mes més exigent i, alhora, més agraït de l’any.
Podar i netejar sense por
Una de les primeres tasques del maig és acabar de fer les podes de primavera que hagin quedat pendents. Les roseres, sobretot, necessiten una revisió: cal eliminar les branques seques o febles i afavorir les que ja mostren botons. Les arbustives d’hivern que ja han florit —com les forsíties o els viburns— també es poden podar ara sense por, perquè els dóna temps a recuperar-se abans de la temporada que ve.
Paral·lelament, toca fer una neteja general: retirar les fulles mortes acumulades, revisar les males herbes abans que s’arredin i eliminar les plantes anuals que hagin esgotat el seu cicle hivernal. Una passada a temps estalvia molt de feina al juny.
Plantar i trasplantar
El maig és el moment ideal per incorporar plantes d’estiu al jardí. Les temperatures ja no baixen de manera perillosa a la nit i el sòl és càlid, cosa que facilita l’arrelament. Geranis, petúnies, begònies, impatiens, lavanda o verbenes troben en aquest mes les condicions perfectes per instal·lar-se i créixer amb força.
Si teniu planters fets a casa des del febrer o el març, ara és el moment de trasplantar-los a l’exterior. Les tomaqueres, les pebreres, les albergínies i les carbasses agrairan el canvi si les temperatures nocturnes ja s’han estabilitzat per sobre dels deu graus. Feu-ho a última hora del dia per evitar l’estrès de la planta amb la calor.
Regar amb criteri
A mesura que les temperatures pugen, el reg s’ha d’ajustar. Però regar més no sempre significa regar millor. Al maig, la clau és regar a fons i amb menys freqüència, per afavorir que les arrels aprofundeixin en busca d’humitat. El millor moment és a primera hora del matí o al vespre, mai al migdia, quan l’evaporació és màxima i les fulles mullades poden cremar-se amb el sol.
Si teniu gespa, és bon moment per revisar l’estat del sistema de reg i ajustar-lo a les necessitats de la temporada. I si encara no teniu reg per degoteig en els parterres, penseu-hi: a l’estiu us ho agraïreu molt.
Abonar per créixer
La primavera és la temporada de màxim creixement, i les plantes necessiten combustible. Un bon adobat de fons al maig —preferiblement amb adob orgànic o de lliberació lenta— donarà a les plantes els nutrients necessaris per florir amb abundància durant tot l’estiu. Les plantes de test, que exhaureixen els nutrients del substrat més ràpidament, necessitaran adobats més freqüents, cada dues o tres setmanes.
Vigilar les plagues
L’escalfor convida les plagues. El pugó, la cotxinilla, l’aranya roja i el cargol són els visitants no desitjats més habituals del maig. Cal fer revisions freqüents, sobretot a les parts baixes de les plantes i als brots tendres, que és on primer s’instal·len. Si s’actua aviat, sovint n’hi ha prou amb tractaments suaus o fins i tot manuals. Esperar que la infestació sigui gran sempre complica les coses.
El maig, en definitiva, és un mes per estar present. Per mirar el jardí cada dia, escoltar el que demana i respondre amb cura. Els que hi posen temps ara tindran un estiu per gaudir-ne.
