Ens construïm la identitat a partir del que vivim, tots els estímuls que percebem generen unasensació, un pensament, una reacció. A què i com dirigim l’atenció és clau en aquest procés deconstrucció, per això és important decidir quins estímuls mereixendedicació d’energia i a quinsés preferible deixar passar.
Les mentides també participen d’aquest procés, quan allò que estem vivint ens fa sentirmalament o és desagradable, una opció molt comú és crear-se una fantasia, somiar amb unteatre que ens protegeixi l’ego. Cal moure recursos i generar un canvi, tot i que molts individuses queden estancats en aquesta fantasia, que és més agradable que la realitat.
Des de lapsicologia popular, es propicien algunes mentides sobre el funcionament de l’ésserhumà, mites que tot demostrar-se repetidament que són falsos, es segueixen dispersant.Aquestsmites giren al voltant de les habilitats de l’ésser humà, les interaccions socials i salutmental; aspectes que desperten inseguretats en un mateix, i això les fa fàcils de vendre i comprar.
Per exemple, en els mites sobre les habilitats de l’ésser humà, la gran majoria, hi ha un rerefonscasi narcisista en mostrar unes habilitats majors de les que realment disposem: “utilitzem nomésel 10% de la nostra capacitats cerebrals”, “els nadons que escolten música clàssica són mésintel·ligents”, “la memòria humana registra em precisió els fets que experimentem”, “és possibleaprendre informació nova mentre dormim”, …
Els autoenganys per protegir la identitat no es resumeixen a uns quants mites, també ensmentimdarrere d’un “jo sempre he sigut així”, “no m’importa”, “jo controlo”, “no n’hi ha pertant”, “tot em passa a mi”, “és una merda però no puc fer-hi res més”, “ja ho he intentat tot”,“soc el millor perquè he fet…”, … . A través de la mentida ens donem permís per ignorar una realitat més crua i no assumir els errors que cometem, aquesta fantasia evita que ens sentim malament i ens fa sentir millor. Pot sostenir-se durant molt temps amb esforç i constància; peròes destapa amb facilitat quan no hi ha coherència, llavors podem inventar un altre escut o bémirar la realitat, que tot i ser dolorosa, ens permetrà evolucionar i adaptar-nos en benefici d’unmateix i de l’entorn.
En resum, cal prendre un paper actiu en allò que decidim invertir, si decidim invertir en mites iautoenganys el resultat serà una lluita per mantenir una forma que no es sosté, perquè noexisteix. El que és realment més segur, el que ens fa menys vulnerables, és observar amb ullcrític on dirigim lanostra atenció i fer-nos responsables de la informació que recollim. És unacte de valentia acceptar les pròpiesmancances, fer-se’n responsable i buscar una solucióadaptativa. La psicoteràpia ajuda a entrenar aquesta sinceritat amb un mateix (molts autoenganys són inconscients), també la humiltat i autoconeixement.
