Els avenços en salut i tecnologia ens estan portant a situacions que fa uns anys semblaven impossibles. Cada cop és més factible combinar el que fa el cos humà amb què pot fer la tecnologia. Un bon exemple són les retines artificials, uns dispositius que ja s’han provat en persones i que poden ajudar aquells que han perdut la visió a recuperar-ne una part.
Algunes malalties fan que les cèl·lules de la retina ocular que capten la llum deixin de funcionar. Tot i això, sovint el nervi òptic, que és el que porta la informació al cervell, continua en bon estat. És com si una càmera s’espatllés, però el cable que envia la imatge encara funcionés. La tecnologia aprofita aquesta situació per buscar una nova manera de fer arribar la informació visual al cervell.
El sistema és força enginyós. La persona porta unes ulleres amb una petita càmera que capta el que hi ha al davant. Aquesta imatge es transforma en senyals molt simples i s’envia a un xip molt petit que s’implanta dins de l’ull. El xip estimula les cèl·lules que encara funcionen i envia els senyals cap al cervell. Tot i que alguns dels primers models comercials ja no es fabriquen, la recerca continua avançant amb nous prototips i assaigs clínics.
La visió que s’aconsegueix no és completa ni molt detallada, però permet distingir punts de llum, formes, moviments i alguns objectes. Per a moltes persones, això ja representa un gran canvi. Algunes d’elles expliquen que poden orientar-se millor, reconèixer el contorn d’una porta o diferenciar entre grans objectes. Són petites millores, però molt importants en la seva vida quotidiana.
Actualment, els equips de recerca continuen treballant per fer aquestes retines més eficients, més precises, amb un consum d’energia menor i amb la integració de la intel·ligència artificial. Els resultats són prometedors. Recuperar ni que sigui una mica de visió pot transformar la vida d’una persona.
