Durant dècades, els estereotips de gènere han condicionat la manera com entenem què significa “ser home” o “ser dona”. La fortalesa associada als homes, la sensibilitat vinculada a les dones, la idea que unes professions són masculines i unes altres femenines, o que determinades emocions només poden expressar-se segons el sexe, han estat normes socials assumides gairebé de manera automàtica.
La societat contemporània viu un procés de reinterpretació profunda dels rols tradicionals. Cada vegada hi ha més consciència que moltes diferències atribuïdes al gènere no són naturals, sinó construccions culturals apreses des de la infància. L’educació, els mitjans de comunicació i les xarxes socials han contribuït tant a perpetuar aquests models com a qüestionar-los.
Avui, però, aquestes idees reapareixen sota noves formes. Un dels exemples més visibles és la popularització dels conceptes d’energia masculina i femenina. Cada vegada són més presents a les xarxes socials, en podcasts i en discursos sobre relacions personals. Sovint es presenten com eines d’autoconeixement o de creixement personal, però rere aquesta aparença moderna s’hi amaguen vells estereotips de gènere.
Segons aquests discursos, l’energia masculina s’associa al lideratge, la racionalitat, la disciplina, la iniciativa o la protecció. En canvi, l’energia femenina es vincula amb la intuïció, la dolçor, la receptivitat, la sensibilitat o la cura. El problema no és valorar aquestes qualitats, sinó atribuir-les com si fossin naturals en homes o dones.
El principal problema d’aquest discurs és que converteix en naturalesa allò que és construcció social. L’energia masculina i femenina o és una realitat biològica ni psicològica, es una reinterpretació dels estereotips de gènere.
Aquesta narrativa pot semblar inofensiva, però sovint limita la llibertat individual. Quan es diu que un home ha de potenciar la seva energia masculina, se li exigeix fredor emocional, control i domini. Quan es recomana a una dona entrar en la seva energia femenina, moltes vegades se la vincula a la submissió, la dependència o la necessitat de ser escollida. Sota aparença espiritual o psicològica, es reforcen jerarquies tradicionals.
Parlar d’equilibri emocional, autoconeixement o relacions sanes pot ser útil. El problema apareix quan es disfressa de saviesa moderna allò que en el fons són jerarquies antigues. No hi ha energies masculines ni femenines: hi ha qualitats humanes que qualsevol persona pot desenvolupar.
Reinterpretar els estereotips de gènere no significa posar-los un nom nou, sinó superar-los. La força, la tendresa, la intuïció o la disciplina no tenen gènere.
