LA SOBRECÀRREGA DEL CUIDADOR EN UNA SOCIETAT ENVELLIDA
Les necessitats de cura són inherents a la vida, i tots n’hem estat i en serem víctimes: en la infantesa, en la vellesa, en certes malalties,… . Hi ha etapes de la vida en què les necessitats de cura apareixen amb més força, llavors ens deixen en situacions de dependència.
Una persona depenent requereix supervisió, cures específiques, adaptacions,… tot això impacta en el context personal, familiar, laboral i social de la persona. Són comuns les alteracions emocionals pel sentiment de pèrdua d’independència, per això és important diferenciar la dependència (necessitat de rebre recolzament per fer les tasques de la vida diària) de l’autonomia (capacitat de prendre decisions sobre la pròpia vida) i mantenir sempre que es pugui la autonomia.
Actualment, la piràmide poblacional està invertida i la necessitat de cures a persones en dependència és i serà cada cop més gran. Al 2010, un estudi realitzat a Espanya i Catalunya, indica que, majoritàriament, el servei de cures és realitzat de manera informal per una filla de la persona depenent, normalment sense remuneració ni experiència prèvia en l’acompanyament de malalties greus. Per això cal destacar els perills que implica pel cuidador aquesta situació, tant a nivell fisiològic com psicològic.
La sobrecàrrega del cuidador és resultat de la demanda constant d’atenció, que pot portar a una sensació d’aïllament i una gran càrrega emocional que sovint no es permet a sí mateix compartir; la fatiga física de les tasques de cura i les grans despeses econòmiques incrementen el malestar. Aquesta situació pot portar a simptomatologia depressiva, consum de substàncies, alteracions en el son i l’alimentació, afectacions cardiovasculars, …
Per altra banda, d’aquest tipus de processos se’n deriven certs aspectes positius, com la formació d’un vincle especial entre cuidador-cuidat, millora del nivell de resiliència emocional, afectació en el propòsit de vida,…
Per tal de gestionar aquesta sobrecàrrega del cuidador i evitar repercussions en la salut mental i física, és imprescindible reconèixer i establir límits, aprendre a dir “no”. És recomanable buscar recolzament en familiars o professionals per compartir responsabilitats i rebre suport emocional. També és positiu mantenir un descans regular i planificar moments d’oci, tot i que siguin de curta durada, per tal de mantenir una vida social activa i evitar l’aïllament. Finalment, de cares mantenir la salut física, seguir una dieta saludable i fer exercici regular; de cares a mantenir la salut mental, és positiu buscar teràpia psicològica per millorar la gestió de la situació.
