Portalblau 2026: Quan la Mediterrànnia es converteix en escenari

Portalblau 2026 converteix la Mediterrània en un gran escenari cultural amb concerts, espectacles, debats i activitats que reivindiquen la cultura com a eina de transformació social i de connexió amb el territori.

Un festival que va més enllà de la cultura 

Hi ha festivals que programen concerts. N’hi ha que omplen places i escenaris. I n’hi ha que aconsegueixen crear una manera d’entendre el territori. Portalblau forma part d’aquesta darrera categoria. 

Amb el mar com a horitzó i la història com a companya de viatge, el festival torna aquest 2026 convertint l’Escala i Empúries en un gran espai de trobada on la música, les arts escèniques, el pensament i el patrimoni dialoguen de manera natural. No és casualitat que moltes de les seves propostes tinguin lloc davant del Mediterrani o entre vestigis mil·lenaris. Aquí, l’entorn no és només un decorat: és part de l’experiència. 

Portalblau ha construït al llarg dels anys una identitat pròpia basada en una idea senzilla però poderosa: la cultura pot ajudar-nos a entendre millor el món que compartim. 

Escenaris amb ànima 

Poques vegades una programació artística es fusiona tan bé amb els espais que l’acullen. El Mar d’en Manassa, la Riba, l’Alfolí de la Sal, el Jardí Clos del Pastor, el Camp de les Aromes o el Fòrum Romà d’Empúries es transformen durant mesos en punts de trobada entre creadors i públic. 

Cada concert, cada espectacle i cada conversa adquireixen una dimensió especial quan es desenvolupen en aquests indrets carregats de memòria i bellesa. El patrimoni esdevé protagonista i la cultura contemporània troba un marc incomparable per expressar-se. 

Una programació per escoltar, pensar i emocionar-se 

L’edició 2026 presenta una proposta eclèctica i oberta que combina artistes consolidats amb noves veus de l’escena musical i cultural. 

Noms tan estimats com Maria del Mar Bonet, Elena Gadel i Manu Guix, Clara Peya, Judit Neddermann, Roger Padrós, Maria Jaume o el grup gironí Sopar de Cabra compartiran protagonisme amb espectacles de dansa, fotografia, debats i activitats divulgatives. 

Aquesta diversitat és una de les grans fortaleses del festival. Portalblau no busca només entretenir; aspira a despertar emocions, generar preguntes i afavorir el diàleg entre disciplines, generacions i sensibilitats diferents. 

Cultura amb compromís 

Si alguna cosa diferencia Portalblau és la seva voluntat de convertir la cultura en una eina de transformació social. El festival defensa que la creació artística també pot contribuir a construir una societat més justa, inclusiva i sostenible. 

Aquest compromís es concreta en iniciatives que promouen la igualtat d’oportunitats, la inclusió i la reflexió crítica sobre els grans reptes contemporanis. La programació incorpora espais de debat sobre qüestions socials, científiques i humanes, demostrant que la cultura també és una manera de participar activament en la vida col·lectiva. 

En aquest sentit, Portalblau fa un pas més impulsant una iniciativa pionera: una guia per incorporar la perspectiva de gènere en l’organització de festivals, reforçant així el seu paper com a projecte cultural innovador i compromès. 

Radicalment humà 

En una època marcada per la velocitat, la tecnologia i els canvis constants, Portalblau reivindica el valor de la trobada. El fet de compartir una cançó davant del mar, escoltar una història sota les estrelles o participar en una conversa que convida a pensar. 

Potser per això el lema que millor defineix el festival és el que l’organització ha fet seu en els darrers anys: un festival radicalment humà. 

Perquè Portalblau no és només una suma de concerts i activitats. És una invitació a viure la Mediterrània com un espai de cultura, convivència i futur. Un lloc on les persones continuen sent el centre de tot. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Al tren 

L’agafo sovint el tren per anar i tornar de Barcelona a Girona, a la universitat, o a Figueres. Hi llegeixo, hi escric, hi dormo, però sobretot m’agrada mirar per la finestra el paisatge repetit i diferent, segons l’hora del dia, segons l’estació de l’any, i fer fotos. Admiro el Montseny enfarinat, o clapat del verd tendre de les fagedes, o coronat de núvols, a mig camí. Ressegueixo amb la mirada la línia sinuosa de les Gavarres amb Romanyà, tot arribant a Girona. Les arbredes de La Selva a tots dos costats de la via em fan badar sempre, tant si són nues d’hivern, com cobertes de cabelleres esponeroses a la primavera. El Montseny em porta el record dels meus pares que hi van néixer a redós, a Sant Celoni, i en van fer la seva muntanya màgica. Romanyà em fa pensar en els anys viscuts allà dalt, mitja Catalunya als peus, amb la vista des del mar a la cinta blanca dels Pirineus només amb una girada d’ulls, i les «postes de sol més carminades del món» just darrere el Montseny. Si el tren funciona, m’és un plaer viatjar-hi. El desgavell d’aquest hivern ens va trasbalsar.   L’escriptora Aurora Bertrana, segons ens explica a les Memòries fins al 1935, va fer, de joveneta, aquest trajecte d’anar i tornar de Girona a Barcelona perquè els seus pares, diu, «havien decidit fer-me anar a Barcelona dos cops per setmana a prendre lliçons de violoncel i practicar amb alguna orquestra. Em van comprar un quilomètric de tercera i en un tren del matí jo m’embarcava a l’estació de França amb el meu violoncel ben enfundat. Aquest simple i naturalíssim acte, propi d’un bon estudiant, va ser considerat pels gironins d’aquella època com una gesta única en la història de les llibertats femenines. Cap de les noies que jo coneixia no hauria gosat fer-ho, i en cas d’haver-ho gosat els seus pares no li ho haurien permès. Els meus eren molt criticats àdhuc per la família mateixa. Però ells tenien confiança en mi, en els principis que m’havien inculcat i en les meves facultats d’espavilar-me. I a fe que no s’erraven perquè en tot el temps que vaig anar i venir sola de Girona a Barcelona no vaig viure cap aventura perillosa ni molesta.»   Maria Àngels Anglada, al recull de narracions Nit de 1911, va descriure els seus viatges mensuals en tren, el Catalunya Exprés, de Figueres a Barcelona, per participar a les reunions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual va ser membre des de l’any 1991 fins a la seva mort l’any 1999. A «Pentagrames» hi llegim: «La Laura i jo viatjàvem assegudes en sentit contrari a la marxa del tren: a mi, però, això no em fa res, així em dura encara més la visió del Canigó. Era blanc de neu, aquell matí, ho recordo, i ‘la neu de la muntanya resplendia’ contra el romaní blau del cel.» A la narració  «La meva amiga» hi recorda també els viatges a Portbou: «És agradable anar-hi en tren; des de Figueres, hom s’estalvia els revolts continus dels últims trams de la carretera. El mar brilla, sovint, enllà dels marges d’estepes i brucs: enrere queden Garbet, Colera i ni es té temps de llegir el diari perquè el paisatge crida la mirada.»    Vet aquí el secret de tot plegat: el paisatge crida la mirada. Intento atrapar el moment precís que espero, mòbil en mà, com el caçador amb l’escopeta per encalçar la figura en moviment. Disparo i disparo i a vegades l’encerto i gaudeixo de la instantània desitjada i amb detalls no previstos, com la que il·lustra aquest text, que vaig fer l’any 2019, anant a Figueres.  

Llegir més »

Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni uneixen història, mar i natura en una destinació única de la Costa Brava. Del castell medieval i la primera booktown de Catalunya a les platges, cales i vinyes de la DO Empordà, el municipi ofereix propostes per a tota la família durant tot l’any.

Llegir més »

Llegir a l’estiu 

L’estiu té una manera especial d’aturar el temps. Les hores s’allarguen, les rutines es relaxen i, entre banys de sol i tardes lentes, apareix una oportunitat que sovint durant l’any costa de trobar: la de llegir sense pressa.  Per als nens, la lectura d’estiu pot ser una porta oberta a la imaginació. Sense deures ni horaris estrictes, els llibres es converteixen en aventures que es llegeixen sota una ombra, a la platja o abans d’anar a dormir. Històries que desperten curiositat i que, sovint, deixen empremta per sempre.  Els joves troben en la lectura un espai propi, gairebé íntim, on connectar amb emocions, inquietuds i mons que amplien horitzons. L’estiu, amb el seu aire de llibertat, és el moment ideal per descobrir autors, sagues o relats que durant el curs passen desapercebuts.  I els adults? Sovint redescobreixen el plaer de llegir quan el rellotge deixa de marcar el ritme. Un llibre pendent, una novel·la que esperava el seu moment o aquell assaig deixat a mig fer es converteixen en companys de vacances.  Llegir a l’estiu no és només un hàbit: és una manera de viure l’estació amb més profunditat, de desconnectar del soroll i reconnectar amb un mateix.  Perquè, al final, cada pàgina és també una forma de viatge. 

Llegir més »