Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència contra les dones va suposar un punt d’inflexió en l’ordenament jurídic espanyol en matèria de protecció de les dones davant la violència exercida en l’àmbit de la parella o ex parella. El seu sorgiment no es pot entendre com un fet aïllat, sinó com el resultat d’un llarg procés de presa de consciència social, política i jurídica sobre una realitat estructural que afectava milers de dones, sovint una violència invisibilitzada o considerada un assumpte privat.
Durant dècades, la violència dins de la parella es tractava des d’una perspectiva general de violència domèstica, sense tenir en compte les arrels profundes d’aquesta problemàtica. No obstant això, a partir dels anys noranta, tant els moviments feministes com organismes internacionals van començar a destacar que aquesta violència no era neutral, sinó que responia a una desigualtat històrica entre homes i dones.
El fonament de considerar aquest tipus de violència com a una problemàtica en el qual el gènere de la víctima es un dels factors principals rau precisament en l’origen estructural. No es tracta només d’actes violents individuals, sinó d’una expressió de relacions de poder desiguals, en què la violència esdevé un mecanisme de control i dominació. Així, la llei parteix de la idea que aquesta violència afecta les dones pel fet de ser dones, en un context social on persisteixen estereotips de gènere i desigualtats materials i simbòliques. Aquesta concepció va generar debat jurídic, especialment en relació amb el principi d’igualtat, però el Tribunal Constitucional va avalar la constitucionalitat de la norma, argumentant que el tracte específic respon a una situació objectiva de desigualtat que justifica mesures diferenciades.
Un dels fets que va accelerar de manera decisiva la creació d’aquesta llei va ser el cas de Ana Orantes. L’any 1997, després d’anys de maltractaments per part del seu exmarit, va relatar públicament la seva situació en un programa de televisió. Només tretze dies després, va ser assassinada per ell. Aquest cas va generar una gran commoció social i va evidenciar les greus mancances del sistema de protecció existent en aquell moment. La seva mort es va convertir en un símbol de la necessitat urgent d’actuar de manera integral davant aquesta problemàtica.
A partir d’aquest context, la llei aprovada el 2004 va introduir un enfocament innovador i transversal. No només contempla mesures penals, sinó també de prevenció, educació, assistència social i protecció institucional. Es creen jutjats especialitzats, es reforcen les ordres de protecció i es promou la sensibilització social, amb l’objectiu d’abordar la violència de gènere des de totes les seves dimensions.
En definitiva, el sorgiment de la llei respon a la necessitat de donar una resposta específica a una realitat específica. La violència de gènere es reconeix com un problema estructural vinculat a la desigualtat entre dones i homes, i no simplement com un conjunt d’actes aïllats. El cas d’Ana Orantes va actuar com a detonant social i polític, però el seu origen es troba en una evolució més profunda del reconeixement dels drets de les dones. Aquesta llei, per tant, no només busca sancionar la violència, sinó contribuir a transformar les condicions que la fan possible.
