El terme concentració o atenció, defineix el fet de seleccionar determinats estímuls de l’exterior en el moment de la percepció i és especialment important en el procés d’aprenentatge. Per això, cal potenciar aquesta capacitat que és imprescindible per a l’adquisició de nous coneixements. A continuació us presento un cas clínic per exposar com des de l’Osteopatia, amb tractament i pautes, podem ajudar en alguns casos a millorar l’atenció.
La Cristina, estudiant de primer curs de batxillerat tecnològic, havia tingut sempre un expedient escolar correcte a base d’esforçar-se molt. El motiu principal pel que acut a la consulta és que li costa molt concentrar-se.
Al fer l’historia clínica va aparèixer informació molt útil per poder ajudar-la.
La Cristina quan va néixer, va patir un part molt llarg i complicat que va acabar en cesàrea. Als 2,5 anys va tenir molts gelos al arribar la seva germaneta. Va ser atropellada per un cotxe als 10 anys que li va provocar un traumatisme al crani sense cap complicació i per últim va tenir una pèrdua de coneixement transitòria després de fer una caiguda de cul important als 12 anys.
Al començar l’exploració física, en posar-li les mans al cap, hi havia una duresa i una tensió important, d’entrada general a tot el crani, però a mida anàvem treballant, s’anava afluixant i focalitzant a diferents nuclis i àrees del cervell involucarades en el circuit d’aprenentatge (sistema límbic, amigdales, hipocampo, hipotàlam i lòbuls prefrontals).
En aquests casos en els que s’ha sotmès el cos a un estrés de manera repetida, sol haver-hi una activació mantinguda de l’amigdala per l’estrés. Això impedeix la posada en marxa de mecanismes d’adaptació de l’individu afavoridors de l’aprenentatge, alhora que dificulta el reg sanguini i l’alliberació adequada de neurotransmissors a l’àrea prefrontal del cervell, que és la zona clau per a l’atenció i presa de decisions.
Després de dues sessions d´Osteopatia, la Cristina podia estar atenta a classe una hora seguida, podia concentrar-se alhora d’estudiar, no estava tant nerviosa i angoixada com es sentia abans, podia conciliar millor el son… El seu sistema nerviós havia començat a optimitzar la seva funció.
El cervell controla i coordina l’atenció, la percepció, l’aprenentatge, la memoria i les emocions, que són el resultat de l’interacció neurofisiológica complexe i continua de tres sistemes: el sistema afectiu, el sistema cognitiu, i el sistema expressiu. Qualsevol alteració en algun d’aquests pot dificultar les funcions mentals esmentades.
Val a dir, com a pautes, que els bons hàbits de dormir bé, estar motivat, evitar estrés, menjar sà i a les hores corresponents, fer exercici físic i llegir, ajuden a potenciar la nostra habilitat mental, millorar la concentració, la memòria i ens fa estar més relaxats. Cal recordar, que tot el que succeeix en el nostre cos, és acumulatiu i si no hem fet res per canviar-ho, sempre estarà present.
