Olympe de Gouges (1748-1793) va ser pionera en tots els aspectes del feminisme, no només en la defensa del paper polític i educatiu de la dona, sinó també per creure en l’amor lliure i proposar nous drets femenins dins de la vida personal o familiar, com ara l’eliminació del matrimoni o la defensa de la llei del divorci: «La dona neix lliure i roman igual que l’home en qüestió de drets. Les distincions socials només poden estar fonamentades en la utilitat comuna»: així començava la seva Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania (1791), un text considerat el primer manifest feminista, que es fa ressò de les clàusules de la Declaració dels Drets de l’Home i els reclama per a les dones. No és simplement un calc: calia donar a les integrants del mal anomenat «sexe dèbil» accés a les urnes i a les tribunes, havien de poder votar i ser escollides com a representants polítiques.
Amb el nom de naixement Marie Gouze, la nostra protagonista va ser una adolescent marcada per un fet terrible: els pares la van fer casar amb 17 anys i contra la seva voluntat amb Louis-Yves Aubry, fill d’uns burgesos de París. Malgrat el fàstic que li feia aquell home, va tenir un fill seu, Pierre, l’any 1766. Al cap de poc el marit va morir i ella va interpretar-ho com un alliberament, com la possibilitat de començar a viure la vida que realment volia perquè el matrimoni era, per ella, «el taüt de la confiança i de l’amor». Va aprofitar l’ocasió per canviar-se el nom: a partir d’aleshores només apareixeria com a Marie Gouze en els documents notarials. Va escollir el nom d’Olympe de Gouges per la seva mare, que es deia Olympe. El cognom hauria sorgit d’una derivació del cognom real.
Gràcies a la seva bona posició social, va poder oferir estudis a Pierre, amb qui es va traslladar a París l’any 1770, on va freqüentar salons literaris i va conèixer l’elit intel·lectual del Segle d’Or francès. En aquestes trobades amb escriptors, periodistes, científics i polítics, els homes marcaven el to mentre les dones es limitaven a seguir la partitura imposada. Però tot i que l’esfera política i social els seguia vetada, el Segle d’Or no hagués estat possible sense les dones. L’esclat de la Revolució francesa va impulsar les seves activitats literàries. Els temes de les seves obres van començar a potenciar aspectes polítics i va escriure fulletons que proposaven mesures socials: va exigir que les dones tinguessin un paper actiu a la societat, va combatre la pena de mort i va defensar els més dèbils (els negres esclavitzats, les mares soles, les prostitutes, els aturats i els vagabunds). Va demanar que hi hagués un impost voluntari sobre la riquesa i millors condicions als hospitals de maternitat, i també va denunciar temes tan polèmics com la corrupció i la malversació de fons públics.
Olympe va ser l’única dona decapitada amb la guillotina per haver publicat i difós els seus escrits polítics, i per haver defensat els seus ideals feministes. Va ser una de las poques que es van atrevir a proposar noves lleis que beneficiessin les dones. Només per això cal considerar-la una pionera, una de les primeres que van començar a escriure la història de les dones.
