Parlem-ne!
– no tots els homes són conscients dels manaments imposats pel patriarcat que els porta a considerar-se obligats a ser valents, forts, no plorar, ser exitosos, proveïdors, salvadors, etc…
– no tots els homes creen xarxes d’homes, d’iguals, per fer-ne un espai de creixement personal, per reflexionar i ajudar-se mútuament…
– no tots els homes es qüestionen el seu grau de compromís en la igualtat efectiva de drets i oportunitats…
– no tots els homes s’afilien a moviments i activitats feministes que treballen per a la igualtat efectiva…
– no tots els homes confronten a altres homes i els fan palesa la seva conducta no respectuosa…
– no tots els homes es distancien i/o trenquen vincles amb altres homes que tenen comportaments masclistes, sexistes, misògins…
No tots els homes, oi? O podríem preguntar: “quants en coneixeu d’aquest tipus?” “Quants? Un, dos… tres?”
No tots els homes, és cert.
No tots els homes agafen el compromís i la responsabilitat que correspondria.
No tots els homes fan del respecte el seu valor central en les relacions humanes. No tots els homes respecten la dignitat de TOTA persona. Perquè, com diu Bell Hooks, “feminisme és la idea radical que les dones som persones”.
#nototselshomes (#notallmen) és la resposta etiquetada davant de l’alçada de vol del #metoo i del #cuéntalo. Davant la veu de dones que no callaven la violència patida pels homes del seu entorn professional i personal, aparegué “no tots els homes”.
“No tots els homes” remet a una defensa col·lectiva que demana a les dones que no atribueixin comportaments violents, sexistes, masclistes, etc., als homes de manera generalitzada. Dit en altres paraules, seria “no ens poseu tots al mateix sac!”.
El que potser no han entès els qui professen amb fermesa aquesta afirmació presentada per un adverbi de negació és que el % de violència exercida sobre el col·lectiu dones ve donada, executada, en un percentatge altíssim per homes. Tots els homes? No, cert. No ho posem en dubte, però sí que són -en un percentatge altíssim- homes els executors d’aquesta violència. Són homes els principals agressors, amb diferència, sobre el col·lectiu dones. I perdoneu la repetició, però és que cal tenir-ho ben present.
Fem un gir més a la frase:
– no tots els homes fan l’exercici d’analitzar la seva conducta…
– no tots els homes mouen fitxa quan veuen la seva parella esgotada, extenuada, amb insomni i/o ansietat…
– no tots els homes assumeixen la corresponsabilitat en les tasques de casa i en les cures, així com en la càrrega mental…
– no tots els homes afronten parlar obertament d’emocions, acceptar la vulnerabilitat sense que això qüestioni la seva identitat i la seva vàlua…
– no tots els homes van a teràpia quan a casa les coses no van bé i la parella demana d’anar-hi els dos…
