Arribar al món de les assegurances per casualitat i convertir aquella primera oportunitat laboral en una professió de més de quaranta anys diu molt de Mercè Herrera. Avui, com a presidenta del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona, defensa una professió que considera molt més que una activitat comercial: assessorament, formació, responsabilitat i, sobretot, confiança. En un sector que afronta la digitalització, la intel·ligència artificial i nous riscos, Herrera reivindica el valor d’una figura que, segons explica, continua sent imprescindible quan arriba el moment en què realment necessitem una assegurança: quan tenim un problema.
Mercè, abans de parlar del sector, qui és la Mercè Herrera?
Definir-se un mateix és complicat. Amb el pas dels anys evolucionen les nostres perspectives, les prioritats i la manera de veure i viure la vida. Suposo que soc una dona amb empenta, amb tot el que això comporta de bo i de dolent.
I com vas arribar a les assegurances?
Va ser una oportunitat, pràcticament la meva primera feina. Me’n vaig enamorar i, quaranta anys després, continuo igual. En això no ha canviat res.
Què significa presidir el Col·legi?
És un orgull i, alhora, una responsabilitat molt gran. Representar els col·legiats de Girona i donar veu a un col·lectiu molt professional, que estima la seva feina, és el que més em preocupa. El meu objectiu és no fallar en aquesta tasca.
Quins són els principals reptes de la professió?
Sobretot, aconseguir que els mediadors siguin reconeguts tant per la societat com per les institucions. Nosaltres tenim com a activitat principal, i moltes vegades exclusiva, l’assessorament en assegurances. En canvi, per a altres canals, l’assegurança pot formar part d’un negoci afegit a l’activitat principal. Per això crec que cal continuar avançant cap a una regulació que garanteixi les mateixes exigències de professionalitat i formació en tots els canals de distribució.
Encara hi ha qui pensa que un mediador simplement ven pòlisses.
Nosaltres no «col·loquem» assegurances. Parlem amb el client i, a partir del que ens explica, analitzem quin tipus de pòlissa i quines cobertures necessita. Moltes vegades, després d’una conversa, algú que pensava que eres simplement un venedor et diu: «Vaja, tu sí que en saps. Gràcies per explicar-m’ho». La nostra feina es pot resumir en una paraula: assessorar.
I aquest assessorament es fa especialment important quan arriba un sinistre?
I tant. Quan un sinistre no ha estat indemnitzat com el client esperava, el record és molt perenne. Per això és tan important contractar allò que realment necessites i entendre bé quines cobertures tens. Una bona feina d’assessorament és també una manera d’evitar problemes quan arriba el moment de tramitar i resoldre un sinistre.
Avui podem contractar una assegurança en pocs minuts des del mòbil. Quin sentit té el mediador?
A la nostra societat encara falta cultura asseguradora. Contractar amb una aplicació pot ser molt ràpid, però si no coneixes bé què estàs contractant pots descobrir, quan arriba un sinistre, que les cobertures no s’ajusten al que necessitaves. Les preguntes d’una aplicació són necessàriament més estàndard. La conversa amb un mediador pot anar molt més enllà i adaptar-se a cada persona.
La digitalització és una amenaça?
No ho crec. La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i nosaltres mateixos ja la utilitzem als nostres despatxos per a tasques repetitives. Precisament ens pot ajudar a tenir més temps per dedicar-lo a la relació humana. La tecnologia ha de ser una eina, no una substitució de la persona.
La IA ja està canviant el sector?
Sí. Les entitats asseguradores la utilitzen cada vegada més per analitzar informació, donar suport a processos de contractació i selecció de riscos, redactar documents o gestionar determinades fases dels sinistres. És un canvi important i ens hi haurem d’adaptar.
També han canviat els riscos que assegurem.
Evidentment. Tot canvia i l’assegurança s’ha d’adaptar contínuament als nous riscos. Pensem, per exemple, en les cobertures relacionades amb béns refrigerats i interrupcions de l’activitat. Avui són habituals, però dècades enrere aquesta necessitat no es plantejava de la mateixa manera. Els canvis creen noves necessitats i l’assegurança les ha d’acompanyar.
En aquest context, la formació deu ser fonamental.
És imprescindible. Els canvis legislatius, les noves cobertures, els riscos emergents i les problemàtiques del sector formen part de la nostra formació contínua. Sense formació no pots assessorar. Des del Col·legi hi apostem de manera ferma, amb formació per als col·legiats i cursos per als futurs professionals. També treballem amb l’Institut Cendrassos de Figueres i amb la Facultat d’Economia i Empresa de la UdG en projectes vinculats a la formació.
És una professió amb futur per als joves?
I tant. El món assegurador és ple d’oportunitats. A Girona tenim, a més, moltes empreses familiars, on les relacions són molt properes, i un sector que pot oferir estabilitat i recorregut professional. És una professió en evolució constant, amb possibilitats d’aprendre i especialitzar-se.
Tu ets una dona al capdavant d’una institució professional. Com has viscut aquest camí?
La veritat és que ha estat molt planer. Des del primer moment he tingut el suport de presidents, gerents i comissions de treball. Em sento privilegiada perquè sé que en altres llocs no sempre es viu amb tanta normalitat. Sempre he estat molt activa i al capdavant del negoci, combinant vida privada i feina.
Però encara hi ha barreres per a les dones.
I tant. Costa molt trencar el sostre de vidre i, en alguns casos, hi ha excuses per impedir que una dona accedeixi a determinades posicions professionals. Hem de ser ferms quan una dona demostra la seva vàlua i evitar que el gènere sigui cap excusa, encara que sigui de manera amagada. És cert que les barreres es van trencant, però encara queda molt camí.
Quina relació voleu mantenir amb Girona i el seu teixit empresarial?
De continuïtat. Sempre hem tingut una relació molt bona amb empreses, entitats i institucions. Participem en actes arreu del territori i col·laborem amb qui ens ho demana. Formem part d’aquesta societat i volem ser-hi presents.
Què et preocupa especialment del futur?
Determinades pràctiques comercials que poden condicionar la llibertat de l’assegurat a l’hora d’escollir com i amb qui contracta. Especialment quan l’assegurança es vincula a altres productes financers. Si un client vol contractar en línia, és una elecció respectable. El que hem de procurar és que sigui sempre una elecció lliure, informada i sense pressions.
I com t’agradaria que fos el sector d’aquí a deu anys?
M’agradaria un sector en què les males praxis se sancionessin de debò i en què tothom que intervingui en la distribució d’assegurances compleixi les exigències de formació, professionalitat i responsabilitat que li corresponen. Al final, el que hem de garantir és que el client estigui ben protegit, independentment del canal pel qual contracti.
Perquè, al final, la tecnologia no ho pot substituir tot.
La nostra societat vol immediatesa en tot, però de què serveix tenir un telèfon on surt un robot que et diu que esperis? Cada vegada hi ha més gent farta d’estar penjada al telèfon escoltant una màquina o de no trobar una resposta real quan la necessita. A la meva oficina venen clients que volen un mediador perquè volen veure la cara de la persona amb qui parlen. I això, per sort, també passa a molts altres professionals.
Potser aquí hi ha, precisament, el futur d’una professió que fa més de quaranta anys que acompanya Mercè Herrera: tecnologia sí, però sense perdre allò que cap aplicació pot oferir quan les coses es compliquen —una persona al davant disposada a escoltar-te i ajudar-te.
