Superats els mesos en que causes com la immaduresa digestiva, malposicions intrauterines, parts difícils o mala praxis en la alimentació s´han manifestat amb diferents símptomes digestius com el còlic del lactant, gasos, refluxe…,en infants que mai han rebut tractament d´Osteopatia , podem trobar que els queda com a residu d´aquests problemes, una inapetència al menjar.
En l´exploració física d´aquests infants, s´acostuma a trobar tensió a nivell de la base cranial, diafragma , visceres i pelvis. Tensió que, mantinguda en el temps, és la que dificulta que tinguin gana.
Aplicant tècniques suaus i gens invasives, que actuen sobre el sistema digestiu i diafragmàtic podem disminuir les tesions internes per promoure un fluxe més adequat de nutrients i una digestió més eficient. D´aquesta manera millorarà el funcionament dels seus òrgans i el seu benestar intern.
Entre aquestes tècniques hi ha el treball cranial, necessari, ja que quasi sempre, degut al part, s´ hi acaben generant tensions que afecten al nervi vague. Si les alliberem, facilitem una millor coordinació entre el sistema nerviós i el sistema digestiu, essencial pel desenvolupament general de l´infant.
El nervi vague és el nervi més llarg del cos, des del tronc encefàlic baixa pel coll, el tòrax i fins a l´abdomen, on es ramifica cap als diferents òrgans i actúa com a modulador de la comunicació entre el cervell i els òrgans interns del cos. Està molt connectat a les emocions, a la resposta a l´estrés i a la salud digestiva.
Hàbits que recomanarem per fer a casa ,perquè hi hagi una continuïtat del tractament, que ajudaran a millorar el to del nervi vague en bebés serà el contacte pell amb pell, massatge suau amb moviments lents , succió , moviment rítmic suau , el cant /veu calmada i en la lactància materna , que la mare reforci la ingesta d´aliments rics en omega 3 i reparadors de mucosa i flora intestinal . Quan els nens són més grans també recomanem fer exposicions breus al fred com rentar-se la cara amb aigua freda , respiracions lentes similant olorar una flor al inspirar i bufar molt lent i suau al espirar, i igualment seguir reforçant el sistema nerviós a través de l´alimentació de l´infant.
Realitzar un seguiment regular és fonamental en l´atenció pediàtrica, perquè la detecció i l´intervenció temprana d´una disfunció, marca una gran diferència en el desenvolupament dels bebés i infants. Per tant, les visites periòdiques amb un osteòpata pediàtric ajuden a monitoritzar el seu desenvolupament i a identificar possibles problemes abans que aquests es puguin manifestar o agreujar.
