Des de ben petits ningú ens ensenya a gestionar les emocions. No ens ho van ensenyar els nostres pares, tampoc a l’escola ni a la majoria d’espais on hem crescut. En canvi, sí que aprenem molt aviat a responsabilitzar les circumstàncies, la sort o altres persones del que ens passa.
Però arriba un moment en què ens fem adults i descobrim una realitat que pot resultar incòmoda: no podem controlar tot el que ens passa, però sí la manera com ho interpretem i la resposta que hi donem.
I entendre això, marca una gran diferència.
Sovint observem persones que, davant dificultats, s’aturen, analitzen què ha passat i busquen un aprenentatge. No és que els agradi equivocar-se ni que no pateixin. Simplement decideixen no quedar-se atrapades en el problema.
En canvi, altres persones viuen qualsevol obstacle com una confirmació que la vida és injusta, que els altres tenen més sort o que les circumstàncies sempre juguen en contra seva.
La realitat és que dues persones poden viure una situació molt semblant i obtenir resultats completament diferents. No perquè una sigui més capaç que l’altre, sinó perquè interpreten allò que els passa de diferent manera.
La interpretació que fem dels fets condiciona les nostres emocions. Les emocions condicionen les nostres decisions. I les decisions condicionen els nostres resultats.
Al treballar amb directius i equips, sovint observo que el problema no és la manca de capacitat ni de coneixement. El problema és prendre decisions importants des del soroll, la pressió o la por. I quan això passa, és fàcil perdre claredat, confiança i perspectiva.
Per això, quan alguna cosa no funciona a la nostra vida o a la nostra feina, val la pena fer-nos una pregunta senzilla: què m’estic explicant sobre això que m’està passant?
La història que ens expliquem té molt més poder del que imaginem. Pot convertir un error en un fracàs o en un aprenentatge. Pot transformar una dificultat en una oportunitat de creixement. Pot fer-nos avançar o quedar-nos bloquejats.
Assumir que la nostra manera de pensar influeix en els resultats és una gran responsabilitat. Però també és profundament alliberador. Perquè si la manera com interpretem la realitat influeix en la nostra vida, també tenim la possibilitat de transformar-la.
Amb l’Arquitectura Mental treballem precisament això: entendre com pensem, com interpretem la realitat i com aquesta interpretació condiciona les nostres decisions.
Perquè la qualitat de la nostra vida, del nostre lideratge i dels nostres resultats depèn, en gran part, de l’estructura mental que construïm cada dia.
Arquitectura mental per a líders i equips
