Escalfar cadires és positiu.
Fa poc vaig haver de triar les cadires pel meu despatx. Amb la meva parella vam visitar una infinitat de llocs —potser 8— analitzant i provant les cadires disponibles, i emetent judicis sovint severs sobre cadascuna.
Finalment, just abans que la meva parella esclatés de frustració, en vaig trobar tres, per pura casualitat, a Palafrugell. Eren perfectes!
Les podeu veure aquí —in situ al meu despatx. El disseny tubular blanc elegant està enriquit amb un trenat sensual de tela. Boniques a la vista. Meravelloses per seure-hi. I perfectes per a la taula blanca. Jo, feliç. Feliç, perquè les cadires inadequades a les sales de reunions no generen reunions positives. I això no és un risc que vulgui assumir en un negoci que depèn de la comunicació fluida.
Aquest llarg periple per trobar la cadira perfecta em va fer pensar (a mi i a la meva parella, que encara es recupera) en quins dissenyadors han canviat el món amb un simple disseny d’una cadira. I en vaig trobar varis de rellevants. Ara en parlarem de cinc.
Michael Thonet (Àustria)
La seva cadira “Bistro” de 1859, amb sis peces de fusta, deu cargols i dues femelles (amb instruccions de muntatge incloses), anticipava Ingvar Kamprad d’IKEA per 84 anys. Fins que la cadira Monobloc de plàstic es va començar a produir en massa el 1972, la de Thonet fou considerada el moble més venut de la història.
Gerrit Rietveld (Països Baixos)
El 1917 va dissenyar la “Red Blue Chair”, una declaració que l’art preval sobre la funció, amb línies pures i colors primaris del moviment artístic De Stijl. No és còmoda? Tant se val. És genial.
Alvar Aalto (Finlàndia)
Ell sí que va pensar en la comoditat. Quan dissenyava el mobiliari interior per a un sanatori de tuberculosi el 1932, va crear la cadira Paimio, amb el respatller inclinat per ajudar els pacients a respirar millor. És lleugera, fluida i orgànica. Una genialitat
Frank Gehry (Estats Units)
Va admetre obertament que s’inspirava en Thonet i Aalto per crear la seva cadira Cross Check el 1992. També va dir que s’havia inspirat en les caixes de pomes de la seva infantesa. La cadira presenta tires corbades com cintes, tant per a l’estructura com per al seient. Una bellesa.
Madame du Barry (França)
Sorprenentment, el cinquè lloc va per a l’amant de Lluís XV. El 1769, va demanar una cadira amb respatller recte per a Versalles, en lloc de les rodones de l’època, per reflectir les línies clàssiques que preferia. Louis Delanois les va crear per a ella. I des de llavors han poblat menjadors i salons arreu. Ara ja sabem per què.
Val la pena saber de cadires? Potser sí. Un parell de cadires Du Barry es van vendre per 6,2 milions de dòlars el 2023. Però això queda petit comparat amb la Dragon Chair d’Eileen Gray (1917), comprada per Yves Saint Laurent el 2009 per 28,3 milions de dòlars.
Jo continuaré escalfant cadires.
