Una de les artistes més singulars del país
Emília Xargay (1927–2002) és una de les creadores més singulars i versàtils sorgides de les comarques gironines durant el segle XX. Nascuda a Sarrià de Ter, la seva infantesa en un entorn rural i el contacte constant amb la natura van marcar sensiblement la seva manera d’entendre la forma i l’espai. Tot i que la seva vocació artística va començar gairebé d’amagat, ben aviat va destacar pel seu talent i determinació. Formada al taller de Joan Orihuel, va iniciar-se en una pintura més acadèmica, però molt aviat va evolucionar cap a una expressivitat pròpia, marcada pel protagonisme de la geometria i la força del color.
La seva primera exposició, amb només disset anys, va evidenciar una personalitat creativa inquieta i segura. La seva obra, però, no es va limitar mai a un sol llenguatge. Xargay va experimentar amb ceràmica, mural, tapís, orfebreria, vidre i fins i tot disseny de joies, abraçant una visió de l’art com un espai total. A partir dels anys seixanta, l’escultura esdevé el seu camp principal: un espai on combina volums i superfícies amb una llibertat que recorda certes influències modernes, però sempre fidel al seu sentit figuratiu. El joc entre massa i buit, i l’ús de formes sintetitzades, defineixen peces que busquen comunicar emoció i presència física.
El seu interès per l’art públic, reforçat arran d’un viatge a Itàlia, la portà a concebre murals i monuments que dialoguen amb l’espai urbà, com el plafó de l’aeroport de Girona o el monument dedicat a la cobla Els Montgrins. Membre fundadora del grup Indika i present en exposicions nacionals i internacionals, Xargay va rebre nombrosos reconeixements, entre ells la Creu de Sant Jordi. Paral·lelament, va formar generacions de joves artistes al seu taller. Avui, la seva obra és present en museus d’arreu i continua essent una referència imprescindible de l’art contemporani gironí i català.
