La recent aparició de Lily Collins al desfilada de Calvin Klein durant la setmana de la moda de Nova York ha tornat a posar sobre la taula un debat preocupant: la primor extrema torna a ser el canon dominant. L’actriu, coneguda pel seu paper a Emily in Paris, lluïa un conjunt que deixava al descobert un abdomen extremadament prim, generant inquietud més enllà de la seva salut personal, especialment tenint en compte els trastorns alimentaris que ella mateixa ha reconegut al llibre Unfiltered.
Aquest cas no és aïllat. Segons un estudi recent sobre les passarel·les tardor-hivern 2025/2026, només un 0,3 % de les models eren de talla gran, i només un 2 % mostraven talles mitjanes (38-44). La immensa majoria, un 97,7 %, van desfilar amb talles 32 a 36. De 198 desfilades a Nova York, Londres, Milà i París, només 12 marques van incloure models de talla gran, i cap a Milà. Després d’uns anys en què les figures curvy ocupaven portades i passarel·les, el retorn del tirànic canon 90-60-90 sembla una realitat consolidada.
Hi ha dos factors principals darrere d’aquest retrocés. Primer, la popularització de medicaments com l’Ozempic, utilitzats per perdre pes de manera ràpida, ha fet que els cossos extremadament prims siguin més accessibles. Segon, el context sociopolític conservador, en què es valoren els cossos “tradicionalment atractius”, reforça la pressió sobre les dones per complir uns estàndards estètics que les passarel·les i les campanyes perpetuen amb escots pronunciats, peces ajustades i cossos prims.
L’impacte no es limita al món professional: l’exposició constant a aquestes imatges a les xarxes socials provoca un efecte contagiós. Com més primes són les models, més primes volen ser altres dones, i així la primor extrema es normalitza socialment. TikTok, per exemple, ha viralitzat vídeos de models extremadament primes amb centenars de milers de visualitzacions i comentaris que les consideren “aspiracionals” o “el cos ideal a seguir”.
El retorn de la talla zero també s’ha vist en campanyes publicitàries. Aquest agost, la Advertising Standards Authority del Regne Unit va prohibir dues imatges de Zara en les quals les models mostraven una primor “socialment irresponsable”. Tot i l’existència de regulacions que obliguen, per exemple a França, a presentar certificats mèdics per treballar com a model, mentre les marques segueixin considerant atractius els cossos extremadament prims, el problema continuarà existint. I el més preocupant: l’efecte no quedarà confinat a la moda, sinó que influirà en els ideals estètics de la societat en general.
