A telèfons mòbils de mig món hi deu haver milers d’instantànies d’aquest pont gironí. Jo mateixa no em canso de fer-li fotografies, quasi cada vegada que hi passo.
El pont de ferro, construït per la companyia Eiffel de París l’any 1877, també anomenat pont de les peixateries velles, pont Eiffel i fins i tot pont palanques vermelles a l’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, travessa el riu Onyar des de la Rambla fins al carrer de Santa Clara a la ciutat de Girona. L’estructura en forma d’enreixat ofereix estampes precioses de captar amb sol, amb pluja, amb figures o sense, amb les vistes de l’entorn.
Em quedo amb la fotografia que acompanya aquest text, conservada a la Schweizereische Nationalbibliothek de Berna, que forma part de la història de dues dones que van passar per Girona l’any 1933: la fotògrafa és Marianne Breslauer (Berlin 1909 – Zúric 2001) i la fotografiada és l’escriptora Annemarie Schwarzenbach (Zúric 1908 – Sils Maria 1942). Van fer un viatge de dues setmanes en cotxe amb aturades a Girona, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Montserrat, Puigcerdà, Andorra, Osca, Pamplona, Sant Sebastià i Loiola. Es va poder veure l’any 2016 a Barcelona en una exposició al MNAC, “Marianne Breslauer fotograf ies 1927-1938”, comissariada per Mercedes Valdivieso. S’hi mostraven per primera vegada unes fotografies que van ser censurades al seu moment a causa de l’ascendència jueva de l’autora.
Vaig conèixer l’existència d’Annemarie Schwarzenbach el mes de juliol de l’any 2008. Com cada estiu, passàvem uns dies a Sils Maria, a l’Engadina suïssa, i passejàvem per les ribes del llac de Sils. A la Biblioteca Engiadinaisa, un xalet amb grans finestrals que miren el llac, hi havia una petita exposició titulada “Annemarie Schwarzenbach und Anita Forrer”. Allà vaig saber de la vida d’aquella dona, morta en un accident de bicicleta en aquell lloc idíl·lic amb només 34 anys, que Thomas Mann anomenava “l’àngel devastat”. Anita Forrer (Sankt Gallen 1901 – Locarno 1996), amiga del poeta Rainer Maria Rilke, va donar els llibres que Annemarie li va deixar per testament, a la Biblioteca Engiadinaisa. Aquesta era la raó de ser de l’exposició que commemorava el centenari del naixement de l’escriptora. A Catalunya celebràvem el centenari del naixement de Mercè Rodoreda, aquell 2008.
L’any 2017, Montse Barderi i Emma Vilarasau van publicar un volum Camí d’anada i tornada, en el qual expliquen la intensitat de la vida d’Annemarie Schwarzenbach i d’Ella Maillart (Ginebra 1903 – Chandolin 1997) a través d’un epistolari que imaginen entre les dues escriptores suïsses, posant-se a la seva pell.
El pont Eiffel de Girona m’ha portat a evocar algunes dones nascudes a l’inici del segle XX, d’una mateixa generació, centreeuropees, creatives, d’esperit lliure, que van viure intensament, van capbussar-se en la comprensió de la condició humana, a través de l’escriptura, la fotografia, el viatge, el periodisme, l’antropologia. Feu-vos-les vostres, no us en penedireu.
