Dones de pedra als carrers de Girona  

Es fa un recorregut per Girona anomenat «Dona i art» on visiten escultures, fetes per dones, que representen la dona .

Per Mariàngela Vilallonga 

Si hi ha una associació activa, aquesta és, sens dubte, la dels Amics de la UNESCO de Girona. Entre les múltiples activitats culturals que organitzen, apadrinen escultures dels carrers i places de la ciutat.  

Cada any, el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones realitzen un recorregut per la ciutat que anomenen «Dona i art», la idea i coordinació és de M. Dolors Reig Garganta, la presidenta, i compta amb l’assessorament literari del poeta i professor Lluís Lucero Comas.  

L’itinerari transcorre des dels Jardins de la Devesa fins a les Voltes d’en Rosés i es fixen en escultures que representen dones, en escultures creades per dones i en escultures que apareixen en textos literaris escrits per dones. Aquí teniu quatre dones que ens interpel·len, mentre caminem per la ciutat. 

Als jardins de la Devesa hi trobem dues escultures que representen figures de dona, una de bronze és dedicada «A Fidel Aguilar» i és una còpia lliure de Florenci Comas a partir de «La noia de la trena» de Fidel Aguilar. A la inauguració, l’any 1930, va parlar Carles Rahola en nom dels «Amics de les Arts», promotors de la iniciativa. La centenària poeta gironina Isabel Oliva i Prat li va dedicar un poema, en el qual hi podem llegir aquests versos: 

Des del banc veig l’eterna solitud 

d’aquella estàtua 

amb la llarga trena i la túnica cenyida al cos, 

mig nu, 

sota els desmais. 

L’altra escultura de la Devesa «Noia» és una reproducció de l’any 1978 d’una obra del cassanenc Jordi Dalmau Casanovas de 1959 i està situada enmig d’un jardinet sobre un pilar de pedra de mitjans del segle XIX. Es tracta d’una petita peça de terracota que representa una noia pensarosa que mira a terra, mig agenollada.  

Al jardinet que hi ha a la cruïlla entre els carrers Figuerola, Bonastruc de Porta i Artillers, podem contemplar «Tors de dona» (1982), una de les quatre escultures de Rosa Serra que hi ha a la ciutat de Girona, és feta de poliester – fibra de vidre. Té la força de les figures femenines de l’escultora.  

I a Les Voltes d’en Rosés del carrer de la Cort Reial, ens enamorem de la còpia en bronze, situada en aquest lloc l’any 1994, de l’escultura «Imploració» de Fidel Aguilar, que es conserva al Museu d’Història de la Ciutat.  

Ja veieu que el títol de l’article és metafòric. Cap de les escultures evocades no és de pedra. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Llegir a l’estiu 

L’estiu té una manera especial d’aturar el temps. Les hores s’allarguen, les rutines es relaxen i, entre banys de sol i tardes lentes, apareix una oportunitat que sovint durant l’any costa de trobar: la de llegir sense pressa.  Per als nens, la lectura d’estiu pot ser una porta oberta a la imaginació. Sense deures ni horaris estrictes, els llibres es converteixen en aventures que es llegeixen sota una ombra, a la platja o abans d’anar a dormir. Històries que desperten curiositat i que, sovint, deixen empremta per sempre.  Els joves troben en la lectura un espai propi, gairebé íntim, on connectar amb emocions, inquietuds i mons que amplien horitzons. L’estiu, amb el seu aire de llibertat, és el moment ideal per descobrir autors, sagues o relats que durant el curs passen desapercebuts.  I els adults? Sovint redescobreixen el plaer de llegir quan el rellotge deixa de marcar el ritme. Un llibre pendent, una novel·la que esperava el seu moment o aquell assaig deixat a mig fer es converteixen en companys de vacances.  Llegir a l’estiu no és només un hàbit: és una manera de viure l’estació amb més profunditat, de desconnectar del soroll i reconnectar amb un mateix.  Perquè, al final, cada pàgina és també una forma de viatge. 

Llegir més »

Loredana Bertè: Una veu revolucionària.

Loredana Bertè (1950) és una artista que ha convertit la sevapròpia vida en matèria musical. Rebel, intensa, incòmoda i inclassificable, la cantant italiana és una de les figures més poderosesde la música europea. La seva trajectòria, marcada per l’èxit, l’escàndol iel dolor personal, l’ha convertida en una icona de la llibertat artística i femenina. Va créixer en una família complexa, marcada per una disciplina severa. La seva infantesa no va ser fàcil: en diverses entrevistes i en la seva autobiografia (Traslocando: È andata così, publicada l’any 2015), ha explicat la duresa d’aquells primers anys, sobretot per la presència d’unpare autoritari i violent, una experiència que la marcaria i que, amb el temps, es transformaria en una font d’expressió artística. La seva història va unida a la de la seva germana gran, Mia Martini, una altra de les grans veus de la cançó italiana del segle XX,amb qui mantenia una relació còmplice d’admiració mútua. Quan la família es va traslladar a Roma després de la separació dels pares, Loredana va viure una etapa feliç. A Roma va començar la seva relació amb el món de l’espectacle. Primer com a ballarina, després com a actriu i corista, es va moure pels ambients més avantguardistes de la capital italiana. Va treballar al mític Piper Club, espai emblemàtic de la vida cultural romana dels anys 60 i 70, on va coincidir amb artistes com  Renato Zero. El seu debut discogràfic va arribar a mitjan anys 70, però va ser amb Sei bellissi maque Bertè va aconseguir el primer gran impacte popular. La cançó, carregada d’intensitat emocional autobiogràfica, la va situar al centre de l’escena musical. Poc després, el seu estil es va allunyar del pop convencional per explorar nous territoris sonors. Bertèva ser una de les primeres artistes italianes a incorporar el reggae i el funk a la música popular del país. Amb E la luna bussòva introduir ritmes jamaicans en un mercat avesat a fórmules molt més tradicionals, i va ser pionera d’una sonoritat nova i arriscada. Anys més tard, èxits com In alto mare i Non sono una signora consolidarien la seva imatge de dona lliure, provocadora i radicalment moderna. La seva vida sentimental també va ocupar sovint titulars. Especialment mediàtic va ser el seu matrimoni amb el tennista suec Björn Borg, una relació tan glamurosa com turbulenta, que va acabar sent un altre episodi dolorós dins la seva biografia. Però el cop més durarriba amb la mort de Mia Martini el 1995. La desaparició de la germanava significar una ferida emocional que encara avui travessa la seva obra marcada per la memòria, la ràbia i la supervivència. La veu de Loredana és un dels seus grans trets distintius: aspra ivisceral, no busca la perfecció, sinó la veritat emocional. Cada interpretació sembla néixer de la pròpia experiència vital. Més que una cantant, Loredana Bertè és un símbol. Representa la dona que no ha acceptat mai el paper que li volien imposar, la veu que ha desafiat convencions morals, musicals i socials. I és aquesta fusió entre tragèdia i força el que fa de Loredana Bertè una veu eternament revolucionària.  

Llegir més »