El dia 4 de març de 1926 va néixer a Palamós Dolors Condom i Gratacòs. Tot just acabava de fer 90 anys, el 5 de març de 2016 va morir a Girona. Aquest any la recordem en el centenari del seu naixement. Dolors Condom va ser una dona que va assolir les fites que es va proposar, amb excel·lència i perseverança. Tots els que la vam conèixer o vam tenir la sort de ser alumnes seus maldem per conservar i escampar el seu llegat generós.
De figura menuda, quan començava a parlar en una conferència, en una presentació, en una classe, creixia i creixia, no només pel contingut del seu discurs, sempre convenient, sinó per la seva manera de dir, de declamar, fent les pauses justes, les tonalitats de veu d’un bon orador clàssic; com el seu admirat Ciceró, vaja. Per sort la vam enregistrar en moltes ocasions i podem continuar assaborint el seu mestratge.
Va estudiar el batxillerat a l’Institut Vell de Girona, el del carrer de la Força, ara Museu d’Història de la ciutat, i la carrera universitària que va triar, Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona. No totes les dones aconseguien anar a la universitat en els temps foscos que va viure.
L’any 1980 va fer el primer llibre de text de llatí de batxillerat en català, que va esdevenir una eina de treball imprescindible en els instituts. Va tenir un paper molt important en l’elaboració del primer Diccionari llatí-català (1993) i en el Diccionari de locucions i frases llatines (2001). Va publicar tres volums de la Fundació Bernat Metge, la traducció amb estudi introductori i notes de sis Discursos de Ciceró i de l’obra poètica de Rutili Namacià. L’any 2010 la Col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, dirigida en aquells moments per l’escriptor Lluís Muntada, va publicar un recull de 47 treballs seus Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris, que li vaig prologar.
Dolors Condom va dedicar la seva vida a l’estudi i a la docència de la llengua i la literatura llatines i a difondre els valors dels clàssics, des de les aules, a través de les seves obres i a través del seu compromís ciutadà, llarg i intens; ho va fer amb dolcesa i mesura, lucidesa i tenacitat, i fidelitats. Sempre amb un somriure als llavis i llumetes als ulls. Encomanava alegria. Des de la seva jubilació com a catedràtica de Llatí a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, va ser una figura molt present a la ciutat de Girona, freqüentava actes culturals, participava en moltes entitats ciutadanes, era convidada arreu i ella procurava correspondre. Era un plaer trobar-la i intercanviar unes paraules amb ella. I era un goig compartir taules de debat, conferències i actes perquè ho feia amb il·lusió i rigor.
A Girona, una plaça amb el seu nom acull cada any els que la recordem. Aquest any, a més, li hem dedicat un homenatge i una exposició a la Casa de Cultura de Girona i hem publicat una semblança biogràfica. Ad multos annos, magistra!
Mariàngela Vilallonga
