Cal Marquès

Cal Marquès és un restaurant recomanat per la Guia Michelin, està ubicat a Camprodon i és propietat de Jordi Guitart i Cristina Castells.

Alta cuina clàssica

GIDONA-Cal Marques

En un moment en què molts restaurants repensen la seva filosofia copiant models i plats, contribuint així a una preocupant uniformització de les cuines, encara hi ha establiments amb una personalitat pròpia ben definida. I tot i que cadascú és lliure de fer el que vulgui al seu negoci, cal reconèixer i premiar aquells que segueixen un camí coherent, el mantenen en el temps i, a més, tenen èxit. Un clar exemple n’és el restaurant Cal Marquès, a Camprodon. 

El restaurant, propietat del xef Jordi Guitart i de la cap de sala i sommelier Cristina Castells, es va inaugurar fa nou anys amb una idea molt clara: explicar el territori, la Vall de Camprodon, en totes les seves vessants. I no només ho aconsegueixen, sinó que porten aquest discurs fins a l’excel·lència. Amb un plantejament profundament personal, han estat recomanats per la Guia Michelin durant els darrers quatre anys i, el que és més important, han creat una sòlida comunitat de clients fidels i visitants que busquen una cuina d’alt nivell en una de les viles més visitades dels Pirineus.

Aquest èxit s’entén gràcies a una carta atractiva que, tot i tenir com a base la cuina tradicional del país, incorpora notables influències franceses, fruit tant de la proximitat amb la frontera com de la formació del xef en cuines com la del gran Michel Sarran, a Tolosa.  

A Cal Marquès, tot es fa a casa. Jordi Guitart crea, elabora, cuina i executa personalment tots els plats de la carta, un fet que denota una passió absoluta per la professió. Ho demostra amb elaboracions com el magnífic millefeuille de mi-cuit de foie gras amb poma, on tant la pasta de full —utilitzada en diversos plats— com el foie són casolans. Un altre plat emblemàtic és la mal anomenada sopa de ceba en croûte: una extraordinària sopa de muntanya elaborada amb un sofregit fosc de ceba, xai de raça ripollesa criat a la granja del seu germà, coberta amb pasta de full i tòfona negra, i acabada al forn. Aquesta sopa, influenciada per la que va crear Paul Bocuse en honor a l’expresident francès Valéry Giscard d’Estaing, ja justifica per si sola el viatge. Tot i el protagonisme del xai a la carta, també hi destaquen plats com el fabulós timbal de cua de bou amb ceps o la terrina de pintada a la catalana, que evidencien el compromís del restaurant amb la cuina del país. 

L’extraordinària carta de vins és un dels seus punts forts, amb molta personalitat, referències poc conegudes i una selecció de petits cellers, molts dels quals han estat trepitjats per la sommelier Cristina Castells. Recentment, Cal Marquès ha canviat d’ubicació després d’adquirir l’hostal amb encant La Placeta, on han instal·lat el restaurant en un espai decorat amb molt bon gust. Un canvi que convida, sens dubte, a descobrir o redescobrir aquest restaurant imprescindible dels Pirineus. 

GIDONA-Cal Marques

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Contraban ancestral

Quan pensem en un celler, sovint pensem només en vinyes ordenades, botes i ampolles. Però hi ha projectes que són molt més que això. Projectes que neixen d’una manera d’entendre el territori i de la voluntat de formar-ne part. És el cas de RIM, un petit celler de Rabós impulsat per Jordi Esteve. Instal·lat des de fa uns anys en aquest petit municipi de l’Alt Empordà, en Jordi ha fet de la recuperació de vinyes abandonades, de l’observació del territori i del contacte amb la gent del poble una manera d’entendre la viticultura i de viure. Els seus vins són el reflex d’aquest paisatge auster i autèntic marcat per la pissarra i la tramuntana.  A part del paisatge i del clima, Contraban Ancestral, però, neix d’un concepte més profund i més ampli: la frontera. Neix dels passos que connecten l’Empordà amb el Rosselló i de totes aquelles històries de contraban que durant generacions van formar part de la vida quotidiana d’aquest territori.   És al 2017 quan aquesta idea es converteix en un vi. Després de la verema, en Jordi va carregar unes caixes de garnatxa a la furgoneta, va travessar el Coll de Banyuls (una antiga ruta de contraban) i va intercanviar raïm amb un celler de l’altra banda de la frontera. El resultat va ser un vi elaborat amb raïm procedent de tots dos costats dels Pirineus. Una manera simbòlica d’unir dos territoris separats per una línia administrativa però que comparteixen una mateixa cultura vitivinícola.  Per a en Jordi, Contraban també parla de llibertat. De la possibilitat que s’obre quan travessem una frontera, física o personal, del viatge com a experiència transformadora i de la recerca constant de nous horitzons. Una idea que dona profunditat a un vi que va molt més enllà de la copa.  Elaborat amb garnatxa negra i seguint el mètode ancestral (en aquest cas el vi fa una única fermentació que arrenca en dipòsits d’acer inoxidable i acaba directament a l’ampolla, creant una bombolla fina i espontània) Contraban és un escumós rosat amb aromes de fruita vermella, flors silvestres i un subtil toc fumat. El repòs amb les seves lies fa que guanyi també textura, profunditat  i aquest punt salvatge que el fa únic.  En boca és fresc, vibrant i directe, amb una personalitat desenfadada que el converteix en un magnífic company dels dies d’estiu amb aperitius a la fresca o en sobretaules compartides.  Com els bons viatges, Contraban Ancestral és un vi que convida a sortir dels camins habituals, i potser és precisament aquest el seu encant.    A casa el podem prendre com a benvinguda, acompanyant una taula guarnida amb embotits i unes bones conserves marines així com amb una amanida de pasta ben condimentada, d’aquelles que venen tan de gust a l’estiu.  A L’Aliança el presentem com a aliat d’un plat de tonyina vermella del Mediterrani en forma de tàrtar, acompanyat de làmines i puré de remolatxa encurtida i amanit amb oli de fulles de llorer i xerigot.  

Llegir més »
gidona - taverna del mar

La taverna del Mar

La Taverna del Mar celebra 90 anys amb una proposta gastronòmica que uneix tradició, cuina mediterrània i producte de proximitat a S’Agaró.

Llegir més »

Vacances perfectes? El mite que ens esgota 

 Ara que entrem en l’inici del període de vacances… ja saps què faràs? Segur que dins dels teus plans una de les primeres coses que penses és aprofitar per descansar i desconnectar. Però saps baixar el ritme?  Les vacances, quina contradicció: volem descansar, però a vegades no podem parar. I aquí es fa present el sentiment d’improductivitat. Som exigents; sembla que la societat ens premiï per fer, i no tant per ser, perquè suposadament hem de ser hiperproductives.  Com està el teu cos a l’inici de les vacances? Possiblement encara estigui tens i li costi entendre que està “de vacances”. S’aixeca aviat, amb l’impuls de fer mil coses. Necessitem omplir el temps i ens sentim estranyes quan no fem res. Tot això té un nom: dificultat per desconnectar.  Aleshores apareix la famosa culpa, aquell pensament de “hauria d’aprofitar el temps”. I, juntament amb el que veiem a les xarxes socials —com són les vacances dels altres i com omplen el temps—, pot fer-nos sentir que no les estem aprofitant com caldria. Plans meravellosos, dies perfectes… quan, en realitat, moltes vegades les vacances també es limiten a fer aquelles coses que durant la setmana no tenim temps de fer: pendents que anem acumulant perquè requereixen un temps que no podem destinar durant el període laboral.   A vegades sentim que parar és perdre el temps, en comptes de veure-ho com una manera d’escoltar-nos i detectar què necessitem.   Ara bé, on són les vacances perfectes? Aquell mite d’haver de tenir el millor pla, gairebé de pel·lícula, el que t’agradaria penjar a les xarxes socials. La pressió de gaudir-les tal com “hauria de ser”, la frustració si no estàs tan bé com esperaves… Expectatives que sovint no corresponen a la realitat.   És normal que els primers dies de vacances tinguis dificultats per descansar de veritat. Amb el ritme tan frenètic que portem, el cos també necessita temps per adaptar-se i baixar revolucions. Tenim tan automatitzat anar a mil que el cos necessita un temps per entendre que no hi ha cap urgència.  I doncs, què podem fer per gaudir realment de les vacances? Dona’t permís real per no fer. Al principi et costarà, però pots començar provant d’estar 10 minuts cada dia simplement estant: sense mirar el rellotge, sense pensar en tot el que has de fer. Baixa l’exigència. No és tant el que fas amb el temps, sinó la qualitat i la presència amb què ho vius. Reconnecta amb el teu ritme propi, no amb el que dicta la societat. I diferencia el descans real de l’evasió.  Potser no es tracta de fer unes vacances perfectes, ni d’omplir cada moment amb plans. Potser es tracta, simplement, de donar-nos permís per baixar el ritme, encara que al principi incomodi. D’escoltar el cos, respectar els tempos i entendre que descansar no és perdre el temps, sinó una necessitat. Perquè, al cap i a la fi, no és tant què fem durant les vacances, sinó com ens hi permetem estar.  Sant Miguel de Campmajor, juliol de 2026   Avril Fortià  Psicòloga Clínica  Centre Mas Ferriol  www.masferriol.com 

Llegir més »