Per Sònia Jiménez Mercader
Algú em va preguntar recentment què fan exactament les dissenyadors d’interiors.
No volia entrar en tot el procés de conceptualització, de compra, de contractació i del control de l’obra i dels costos segons els desitjos del client. Ja ho he fet abans i, inevitablement, la gent es queden amb la mirada perduda.
Estava buscant una manera d’explicar el que faig quan de fons vaig sentir, a la cafeteria on érem asseguts, una cançó que encaixava a la perfecció amb la nostra conversa. La recordo específicament perquè era “Someone like you” d’Adèle.
“T’agraden les cançons d’Adèle?”, vaig preguntar. “Sí, és molt emotiva”, va ser la seva resposta.
“Què fa que la seva cançó sigui tan emotiva?”, vaig inquirir. “Tot”.
I va ser la paraula “tot” el que em va fer fer una pausa.
Cent mil cançons es pengen a Spotify cada dia, però només unes poques tenen èxit perquè ho tenen “tot”: una història, una veu, acords específics, un ritme i un refrany, tot plegat es fusiona per connectar amb tu.
La història de “Someone like you” és Adèle recordant un amor passat que li ha refet la seva vida. Només hi ha quatre acords: La, Mi, Fa i Re, que, quan s’uneixen, creen una sensació de penediment. El tempo lent i constant construeix una malenconia íntima i reflexiva centrada en el cor / tornada repetida. I la seva veu té la potència, la profunditat i la textura per donar sentit a la cançó, fins i tot si no entens les paraules.
Així que vaig dir: “Un disseny d’interiors d’èxit hauria de ser com una cançó d’Adèle”.
Té acords com la il·luminació o la textura. Té tempo en la manera com es crea una harmonia fluida per tota la llar. Té refranys com la repetició de colors o temes. I tot s’uneix en una història unificada que entens intuïtivament. Una història que és agradable, consistent i emocionalment satisfactòria.
Quan m’assec al meu ordinador per crear els plànols, la cançó del disseny d’interiors em passa pel cap. Però, és clar, és només el principi. La cançó s’ha de produir.
Cal triar l’estudi de gravació, informar els músics, preparar els pressupostos, reservar temps per als arranjaments inevitables, complir els terminis. I com que la majoria dels dissenys d’interiors són com àlbums, més que cançons individuals, pot ser un procés llarg, que sovint interfereix amb la idea original.
Una artista com l’Adele insisteix a mantenir un control creatiu total durant tot el seu procés de producció musical. Només treballa amb productors que comparteixen la seva passió per l’autenticitat i la ressonància emocional.
I un bona dissenyadora d’interiors ha d’estar en constant comunicació amb el client durant tot el procés per mantenir la idea central, la “cançó” si es vol, només treballant amb proveïdors que comparteixen la mateixa dedicació a la qualitat i la contribució al conjunt global.
I just quan “Someone like you” d’Adèle s’esvaïa de fons, va començar a sonar “I’m Walking on Sunshine” – “Estic tocant el cel amb les mans” de Katrina & the Waves. I vam sortir del cafè cap a la llum del sol de la Costa Brava.
