Montserrat Galí i Verdaguer

Un retrat de Montserrat Galí, una dona compromesa amb Girona, la família i Temps de Flors, exemple de dedicació, generositat i estima pel territori.

Quan anava a recollir els meus fills a l’escola, m’agradava observar les cares de les nenes i nens que baixaven per la rampa i el seu somriure ple de tendresa al reconèixer qui els recollia. Aquella situació diària em va fer conèixer la Montserrat, una iaia feliç, compromesa i carismàticament sociable. Mantenim converses quan coincidim i així vaig sabent d’ella i la seva família, el seu gran pilar. Estima moltíssim els seus i sé que es fa estimar per la seva íntegra i virtuosa manera de ser. Gran referent per les seves tres filles i també pels sis néts, a qui inspira amb els valors de la bondat, l’esforç i la justícia. Enamorada del Barri Vell, defensa amb fermesa la llengua pròpia i la història d’un petit país ple de boniques tradicions. Crec que no és casualitat que sigui nascuda el dia de la revetlla de Sant Joan. Caminar per la muntanya, abraçar la natura, visitar cada any Montserrat i emocionar-se amb el Virolai, així com gaudir dels estius a Platja d’Aro, omplen els seus moments de vida, però una de les seves grans passions són les flors. És per això que forma part del col·lectiu Associació del Barri Vell i és la secretària de l’Associació Amics de les Flors de Girona. Aporta la seva creativitat, temps i dedicació, fa gairebé cinquanta anys, al festival més bonic que la ciutat ofereix al món: Girona, Temps de Flors. El seu rol és discret, des del respecte i la gratitud a totes les persones voluntàries, qui defineix com “formiguetes” col.laboradores, eficients, pacients i felices, perquè creen un bon maridatge entre els espais a decorar i el caliu humà dels dies de preparació.Treballadora incansable, havia arribat a compaginar tres feines a l’hora: funcionària els matins, florista a la tarda i emprenedora els caps de setmana, quan la discoteca Boomerang, on recordo haver gaudit molt ballant de jove, era el local de moda. Jubilada ja fa anys, continua activa i proactiva amb una compassiva empatia per engrescar l’entorn alhora que respira resiliència davant nous reptes i incerteses de la vida. Viatgera sempre que pot, gaudeix de passejades pel territori, exposicions d’art, teatre i bona gastronomia. Amfitriona i cuinera excel.lent, té cura de tot petit detall per fer que les celebracions siguin memorables i que la posada en escena sigui admirable en decoració i sentiments. Decidida, responsable, generosa, optimista i molt humana.Sempre que ens veiem, parem per saludar-nos, compartir somriures i converses. M’agrada saber què li agrada llegir i que llegeix els meus articles. Aquest, escrit sorpresa amb confidencialitat de la seva família que tant l’estimen, serà un nou bàlsam de comunicació agradable que mantindrem quan ens tornem a veure.  

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

ESPÈCIE - GIDONA

 ENS SALVARÀ L’ESPÈCIE? 

La psicopedagoga i autora Àngels Roura reflexiona sobre la força de l’espècie humana: no és individual, sinó comunitària. A partir de la paleoantropòloga María Martinón-Torres, connecta l’empatia evolutiva amb la necessitat d’un teixit social real per acompanyar les dones que han viscut violència de gènere.

Llegir més »