La poeta Margarita Colom va néixer a Girona el 14 de març de l’any 1936 on va morir el 22 de novembre de l’any 2006, als setanta anys. De manera que aquest any fa 90 anys del seu naixement i 20 anys de la seva mort. Escrivia poesia des de ben petita i va formar part del grup literari barceloní Poesia Viva. Però va ser als darrers deu anys de la seva vida quan va publicar tota la seva obra.
L’any 1995 va aparèixer el seu primer poemari Girona, ciutat submergida, amb un pròleg de Narcís-Jordi Aragó. El 1998 va publicar el segon poemari Girona… es deia Girona, amb un nou pròleg d’Aragó i unes paraules de Narcís Comadira, Antoni Puigverd, Josep Colet i Giralt més un poema d’Esther Martínez-Pastor a la solapa. El 2002, va editar El llibre de l’Onyar i I de sobte l’Onyar… tots dos junts en un estoig, amb un tercer pròleg d’Aragó.
Ja es veu pels títols que Margarita Colom portava al cor la ciutat que la va veure néixer i el riu que la travessa. «El riu em navega l’ànima», va deixar escrit. Caminava i caminava per Girona i extreia paraules de les seves pedres i de les seves aigües. Enamorada de Girona i de l’Onyar en va fer matèria literària una i una altra vegada. No hi ha cap poeta, escrigué Aragó, que hagi dedicat quatre llibres a la ciutat de Girona.
Sempre publicats per Llibres del Segle, tot i que de dimensions diferents, mantenen el mateix disseny i són tan subtils com l’autora, de color gris perla, amb delicades il·lustracions de pintors que li despertaven emocions i estimava: Mercè Huerta, Narcís-Jordi Aragó, Joan Brull, el seu pare. Encara hi hem d’afegir l’obra bilingüe Maravillizar/ Meravellitzar de l’any 1999, dedicada als jardins del Palau de Pedralbes i va deixar imprès però inèdit, Poema en prosa.
Quan era a Girona, venia sovint al meu despatx de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Apareixia de cop entremig d’una d’aquelles seves llargues passejades per la ciutat que tant estimava i tant enyorava quan l’havia de deixar. La recordo evanescent, però li trobava una semblança a l’Anna Magnani de Roma città aperta. Parlàvem de poesia, de vida. Ella, fosa en la seva ciutat, jo, fosa en les classes de llatí, les nostres obsessions, íntimes i productives.
I jo sentia la pell de la ciutat feta calma, invisible i transparent com un paisatge de l’ànima.
Era generosa i tenia molts amics. L’any 1997 als Fulls de la Revista de Girona vaig fer la ressenya del seu primer poemari. I li vaig demanar uns poemes, per als Fulls també, que van aparèixer publicats l’any 1998. Agraïda com era, em va dedicar un breu poema que va incloure al seu segon poemari.
La compositora Marta Pintó ha posat música a un dels seus poemes, Girona, ciutat emergida. El va triar perquè, diu, «compartia emocions similars a les que ella descriu en el seu llibre». Es va estrenar el mes de març de 2025 amb l’Orquestra de Girona, el Cor Geriona i Claudefaula, a l’Auditori de Girona. Siguin benvingudes intervencions com aquesta i d’altres per recordar la poeta que passejava persistentment per Girona, i que «s’havia convertit també en una icona de la Girona profunda i en una figura insubstituïble del seu paisatge espiritual», «una autèntica cronista sentimental de la ciutat», en paraules d’Aragó.
El meu agraïment al seu fill Edmon Roc per la fotografia. Diu que li agradava molt a la seva mare.
Mariàngela Vilallonga
