Talent femení i tecnologia: emprendre sense renunciar a la vida

Cada vegada més dones decideixen emprendre, liderar projectes i construir el seu propi camí professional. Ho fan amb preparació, creativitat i una mirada transformadora que està redefinint la manera d’entendre els negocis. Però darrere de moltes d’aquestes històries d’èxit, també hi ha una realitat silenciosa: la necessitat constant de conciliar la vida professional amb la personal, especialment quan la maternitat entra en escena. 

Durant anys, moltes dones han crescut amb la sensació que havien d’escollir entre desenvolupar una carrera o dedicar temps a la família. Encara avui, sovint es qüestiona si és possible liderar una empresa i, al mateix temps, estar present en la criança dels fills. Però la realitat demostra que no es tracta d’escollir un camí o l’altre, sinó de trobar eines que permetin construir un equilibri més humà i sostenible. 

En aquest context, la tecnologia s’ha convertit en una gran aliada. Més enllà de la innovació o de la competitivitat empresarial, les eines digitals ofereixen una cosa essencial: temps. Temps per organitzar millor les tasques, per automatitzar processos, per prendre decisions amb més claredat i, sobretot, temps per dedicar-lo a allò que realment importa. 

Quan una emprenedora aconsegueix simplificar la gestió del seu negoci, no només augmenta la seva productivitat. També redueix l’estrès, guanya tranquil·litat i recupera espais personals que sovint semblaven impossibles. Aquest canvi pot semblar petit, però transforma profundament la manera de viure l’emprenedoria. 

Moltes dones saben perfectament què significa aprofitar cada minut del dia. Organitzar reunions, atendre clients, gestionar equips i, al mateix temps, arribar a casa per compartir moments amb la família forma part d’una realitat quotidiana que exigeix una gran capacitat d’adaptació. Per això, la tecnologia no hauria de veure’s com un luxe o una opció secundària, sinó com una eina imprescindible per avançar amb més llibertat. 

Tot i això, encara existeix una certa resistència a incorporar recursos digitals en molts negocis liderats per dones. Sovint per falta de temps, de formació o simplement perquè es considera que no és necessari. Però en un món cada vegada més connectat, adaptar-se ja no és només una qüestió de creixement empresarial; és també una manera de facilitar la vida. 

L’emprenedoria femenina està canviant les regles del joc. Les noves generacions de dones no només volen crear empreses rendibles, sinó també construir projectes alineats amb els seus valors i el seu estil de vida. Busquen independència econòmica, sí, però també benestar, flexibilitat i sentit. 

Aquest canvi de mirada és important perquè redefineix el concepte d’èxit. Ja no es tracta únicament de facturar més o de créixer ràpidament. També significa poder viure amb coherència, tenir temps per a un mateix i sentir que la vida professional no anul·la la personal. 

Les dones han demostrat sobradament la seva capacitat per liderar, innovar i transformar sectors sencers. El gran repte actual no és provar el seu talent, sinó crear entorns més accessibles, moderns i flexibles que els permetin desenvolupar-se sense renunciar a cap part de la seva vida. 

La tecnologia, ben utilitzada, pot ser una porta oberta a aquesta nova manera d’emprendre: més eficient, més humana i, sobretot, més lliure. 

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Pelegrina Psicologia. Un espai segur per reconnectar amb tu mateix i transformar el malestar en benestar 

Una psicologia que posa la persona al centre  Cada procés terapèutic és únic. No existeixen fórmules universals ni camins idèntics. Des de Pelegrina Psicologia es treballa des d’una mirada integrativa que entén la persona de manera global, tenint en compte les emocions, els pensaments, les experiències viscudes, el cos i les relacions.  La filosofia de treball parteix d’una idea molt clara: l’expert en la teva vida ets tu. La funció de la terapeuta és oferir eines, coneixement i preguntes que ajudin a donar sentit al que passa i a trobar noves formes d’afrontar les dificultats.  Formació contínua per oferir el millor acompanyament  Darrere de Pelegrina Psicologia hi ha una sòlida trajectòria acadèmica i professional marcada per la formació constant i la voluntat d’innovar.  Clàudia Pelegrina està graduada en Psicologia amb menció en Psicologia de la Salut per la Universitat de Girona, compta amb un Màster en Psicoteràpia Integrativa, un Màster en Intervencions Assistides amb Cavalls i formació acreditada en EMDR, una metodologia especialment eficaç en el tractament de traumes i experiències difícils.  Aquesta especialització es complementa amb formació específica en adolescents, bullying, trastorn per estrès posttraumàtic i coaching amb cavalls, sempre amb l’objectiu d’oferir una intervenció adaptada a les necessitats de cada persona.  Una trajectòria al servei de les persones  Al llarg dels anys, ha desenvolupat la seva tasca professional en diferents àmbits de la salut mental i l’acompanyament psicològic. Ha estat coordinadora de serveis assistencials, responsable de projectes vinculats a la salut comunitària, psicòloga en residències i centres de dia, i ha treballat tant amb pacients particulars com amb persones derivades per mútues mèdiques.  Actualment exerceix com a psicoterapeuta al Centre Nins de Sant Feliu de Guíxols i Palamós, i continua desenvolupant projectes vinculats a l’acompanyament emocional i al treball amb cavalls.  Quan els cavalls també formen part del procés  Un dels aspectes diferencials de Pelegrina Psicologia és la possibilitat de complementar el procés terapèutic amb equinoteràpia i coaching assistit amb cavalls.  Els cavalls tenen una capacitat extraordinària per connectar amb les emocions humanes i oferir un retorn sincer i immediat del nostre estat emocional. Les sessions es desenvolupen en un entorn natural i segur, sense necessitat de muntar ni tenir experiència prèvia amb cavalls.  Un acompanyament adaptat a cada realitat  Pelegrina Psicologia ofereix psicoteràpia individual per a adults i joves, tant de manera presencial com online o a domicili, així com psicoteràpia grupal i serveis per a empreses. 

Llegir més »

Dents de llet: temporals… però molt importants. Perquè s’han de cuidar?

«Ja li cauran.» Aquesta és probablement la frase que més sovint senten els odontopediatres quan es parla de les dents de llet. Però la realitat és que aquestes primeres dents tenen una funció molt més important del que sovint imaginem, i la seva salut influeix directament en el desenvolupament present i futur dels infants.   Les dents de llet comencen a aparèixer al voltant dels sis mesos de vida i, aproximadament als tres anys, ja han erupcionat les vint dents temporals. Tot i el seu caràcter transitori, són peces fonamentals durant una etapa clau del creixement.   Més enllà de permetre una correcta masticació, les dents temporals participen en l’aprenentatge de la parla, contribueixen al desenvolupament harmoniós dels maxil·lars i actuen com a guies naturals per a l’erupció de les dents definitives.    Malgrat els avenços en prevenció, la càries continua sent una de les malalties cròniques més freqüents durant la infància i no s’ha de considerar un problema menor. Pot provocar dolor, dificultats per menjar, alteracions del son i fins i tot afectar el rendiment escolar. En situacions més avançades, la infecció pot arribar a comprometre el desenvolupament de les dents permanents.   També és important recordar que la pèrdua prematura d’una dent de llet, ja sigui per càries o per un traumatisme, no és una situació banal. Quan això passa, les dents veïnes tendeixen a desplaçar-se i poden ocupar l’espai reservat a la dent definitiva. Aquest fenomen pot afavorir futures maloclusions i augmentar la necessitat de tractaments ortodòntics, per això és necessari col·locar mantenidors d’espai per preservar aquest equilibri si falta temps per l’erupció de la definitiva.   La bona notícia és que gran part d’aquests problemes es poden prevenir. La higiene oral ha de començar des de l’aparició de la primera dent. Les revisions periòdiques amb l’odontopediatre permeten detectar precoçment qualsevol alteració i orientar les famílies en l’adquisició d’hàbits saludables.  L’alimentació també té un paper determinant. Limitar el consum de sucres afegits, evitar que els dolços es converteixin en una recompensa habitual i fomentar una dieta equilibrada són decisions que tenen un impacte directe sobre la salut oral dels infants.   La salut bucodental forma part del benestar integral de l’infant i contribueix a la seva qualitat de vida des dels primers anys. Cuidar les dents de llet és una inversió en salut, desenvolupament i futur. Perquè les dents de llet sí que importen… i molt!  Dra. Adriana Portela Pérez  Odontopediatra  No. Col. 5583 

Llegir més »

Al tren 

L’agafo sovint el tren per anar i tornar de Barcelona a Girona, a la universitat, o a Figueres. Hi llegeixo, hi escric, hi dormo, però sobretot m’agrada mirar per la finestra el paisatge repetit i diferent, segons l’hora del dia, segons l’estació de l’any, i fer fotos. Admiro el Montseny enfarinat, o clapat del verd tendre de les fagedes, o coronat de núvols, a mig camí. Ressegueixo amb la mirada la línia sinuosa de les Gavarres amb Romanyà, tot arribant a Girona. Les arbredes de La Selva a tots dos costats de la via em fan badar sempre, tant si són nues d’hivern, com cobertes de cabelleres esponeroses a la primavera. El Montseny em porta el record dels meus pares que hi van néixer a redós, a Sant Celoni, i en van fer la seva muntanya màgica. Romanyà em fa pensar en els anys viscuts allà dalt, mitja Catalunya als peus, amb la vista des del mar a la cinta blanca dels Pirineus només amb una girada d’ulls, i les «postes de sol més carminades del món» just darrere el Montseny. Si el tren funciona, m’és un plaer viatjar-hi. El desgavell d’aquest hivern ens va trasbalsar.   L’escriptora Aurora Bertrana, segons ens explica a les Memòries fins al 1935, va fer, de joveneta, aquest trajecte d’anar i tornar de Girona a Barcelona perquè els seus pares, diu, «havien decidit fer-me anar a Barcelona dos cops per setmana a prendre lliçons de violoncel i practicar amb alguna orquestra. Em van comprar un quilomètric de tercera i en un tren del matí jo m’embarcava a l’estació de França amb el meu violoncel ben enfundat. Aquest simple i naturalíssim acte, propi d’un bon estudiant, va ser considerat pels gironins d’aquella època com una gesta única en la història de les llibertats femenines. Cap de les noies que jo coneixia no hauria gosat fer-ho, i en cas d’haver-ho gosat els seus pares no li ho haurien permès. Els meus eren molt criticats àdhuc per la família mateixa. Però ells tenien confiança en mi, en els principis que m’havien inculcat i en les meves facultats d’espavilar-me. I a fe que no s’erraven perquè en tot el temps que vaig anar i venir sola de Girona a Barcelona no vaig viure cap aventura perillosa ni molesta.»   Maria Àngels Anglada, al recull de narracions Nit de 1911, va descriure els seus viatges mensuals en tren, el Catalunya Exprés, de Figueres a Barcelona, per participar a les reunions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual va ser membre des de l’any 1991 fins a la seva mort l’any 1999. A «Pentagrames» hi llegim: «La Laura i jo viatjàvem assegudes en sentit contrari a la marxa del tren: a mi, però, això no em fa res, així em dura encara més la visió del Canigó. Era blanc de neu, aquell matí, ho recordo, i ‘la neu de la muntanya resplendia’ contra el romaní blau del cel.» A la narració  «La meva amiga» hi recorda també els viatges a Portbou: «És agradable anar-hi en tren; des de Figueres, hom s’estalvia els revolts continus dels últims trams de la carretera. El mar brilla, sovint, enllà dels marges d’estepes i brucs: enrere queden Garbet, Colera i ni es té temps de llegir el diari perquè el paisatge crida la mirada.»    Vet aquí el secret de tot plegat: el paisatge crida la mirada. Intento atrapar el moment precís que espero, mòbil en mà, com el caçador amb l’escopeta per encalçar la figura en moviment. Disparo i disparo i a vegades l’encerto i gaudeixo de la instantània desitjada i amb detalls no previstos, com la que il·lustra aquest text, que vaig fer l’any 2019, anant a Figueres.  

Llegir més »