ESPAI BARRI VELL presenta: «SAL, LLUM I TRAMUNTANA 

Espai Barri Vell inaugura el 11 de juny «Sal, Llum i Tramuntana», una exposició col·lectiva que explora la sensibilitat artística del paisatge mediterrani català a través de l’obra de Shirin Sahbá, Judà Muñoz, HUBO, Danilo Fernández, Narcís Forés i una selecció de serigrafies d’Apart Edicions.

Una exposició col·lectiva d’art contemporani que interpreta l’estiu mediterrani a la galeria d’art Espai Barri Vell de Girona, mostrant obres de cinc artistes de la galeria, i una selecció d’obres de l’editorial APART EDICIONS, del 11 de juny al 30 de juliol 2026.  

Espai Barri Vell inaugura el pròxim 11 de juny l’exposició col·lectiva «Sal, Llum i Tramuntana», una mostra al voltant dels elements del paisatge mediterrani català. Hi participen Shirin Sahbá, Judà Muñoz, HUBO, Danilo Fernández, Narcís Forés, juntament amb una selecció de serigrafies originals editades per Apart Edicions. L’exposició es pot visitar fins al 30 de juliol de 2026. El punt de partida de la mostra és un estudi clínic publicat l’any 2003 per la doctora Conxita Rojo, metgessa generalista del Port de la Selva, que sota la supervisió del psiquiatre Antoni Bulbena (Hospital del Mar) va analitzar les respostes neurològiques de tres-centes persones de l’Alt Empordà davant la tramuntana. L’estudi va concloure que dues terceres parts de la població modifiquen el seu comportament quan bufa el vent del nord, atribuint-li tant efectes negatius (insomni, agitació, melancolia) com positius. La proposta curatorial no vol sumar-se al gènere de les exposicions sobre el Mediterrani, sinó preguntar-se per què aquesta franja del país produeix una sensibilitat artística tan particular. La hipòtesi de la doctora Rojo serveix com a punt de partida: aprofundir des de l’art en una intuïció que la metgessa va voler explicar científicament fa més de vint anys. L’exposició s’estructura en tres eixos, sal, llum i tramuntana, que agrupen les obres segons el seu plantejament. La secció dedicada a la sal acull el treball de Shirin Sahbá (Barcelona), una pintura feta sobre fusta nàutica que neix d’una observació sostinguda del Mediterrani. La secció de la llum reuneix la pintura figurativa de Narcís Forés (Girona) i Danilo Fernández (Cadaqués), amb la seva obra Casc Antic – Barri Vell, que va ser creada expressament per la primera exposició de la galeria, comptarà amb una obra de vídeo feta amb intel·ligència artificial per Carles Reixach, professor de IA de la UdG (Girona). La secció de la tramuntana presenta el treball abstracte de HUBO i Judà Muñoz, dos artistes que aborden la textura i la insistència del vent com a paisatge intern. A més, la mostra incorpora una selecció de serigrafies originals editades per Apart Edicions, editorial fundada a finals de 1999, amb taller de serigrafia a Verges (Baix Empordà), amb obra dels germans Josep i Ramon Moscardó i de Jordi Santacana, entre altres. Impreses a mà sobre paper de Belles Arts, aquestes peces aporten una via d’accés assequible a l’obra original dels autors, mantenint la qualitat i el rigor de l’edició limitada.  

  Espai Barri Vell és una galeria d’art contemporani situada al cor del centre històric de Girona, fundada el març de 2025 per Roger Trilla i Charlotte Fontaine. La galeria neix amb una doble vocació: oferir una plataforma de visibilitat i projecció a artistes contemporanis dels Països Catalans, o que hi viuen i hi creen la seva obra, i crear un espai de trobada cultural per a la comunitat gironina.  

ESPAI BARRI VELL - GIDONA
ESPAI BARRI VELL - GIDONA

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Al tren 

L’agafo sovint el tren per anar i tornar de Barcelona a Girona, a la universitat, o a Figueres. Hi llegeixo, hi escric, hi dormo, però sobretot m’agrada mirar per la finestra el paisatge repetit i diferent, segons l’hora del dia, segons l’estació de l’any, i fer fotos. Admiro el Montseny enfarinat, o clapat del verd tendre de les fagedes, o coronat de núvols, a mig camí. Ressegueixo amb la mirada la línia sinuosa de les Gavarres amb Romanyà, tot arribant a Girona. Les arbredes de La Selva a tots dos costats de la via em fan badar sempre, tant si són nues d’hivern, com cobertes de cabelleres esponeroses a la primavera. El Montseny em porta el record dels meus pares que hi van néixer a redós, a Sant Celoni, i en van fer la seva muntanya màgica. Romanyà em fa pensar en els anys viscuts allà dalt, mitja Catalunya als peus, amb la vista des del mar a la cinta blanca dels Pirineus només amb una girada d’ulls, i les «postes de sol més carminades del món» just darrere el Montseny. Si el tren funciona, m’és un plaer viatjar-hi. El desgavell d’aquest hivern ens va trasbalsar.   L’escriptora Aurora Bertrana, segons ens explica a les Memòries fins al 1935, va fer, de joveneta, aquest trajecte d’anar i tornar de Girona a Barcelona perquè els seus pares, diu, «havien decidit fer-me anar a Barcelona dos cops per setmana a prendre lliçons de violoncel i practicar amb alguna orquestra. Em van comprar un quilomètric de tercera i en un tren del matí jo m’embarcava a l’estació de França amb el meu violoncel ben enfundat. Aquest simple i naturalíssim acte, propi d’un bon estudiant, va ser considerat pels gironins d’aquella època com una gesta única en la història de les llibertats femenines. Cap de les noies que jo coneixia no hauria gosat fer-ho, i en cas d’haver-ho gosat els seus pares no li ho haurien permès. Els meus eren molt criticats àdhuc per la família mateixa. Però ells tenien confiança en mi, en els principis que m’havien inculcat i en les meves facultats d’espavilar-me. I a fe que no s’erraven perquè en tot el temps que vaig anar i venir sola de Girona a Barcelona no vaig viure cap aventura perillosa ni molesta.»   Maria Àngels Anglada, al recull de narracions Nit de 1911, va descriure els seus viatges mensuals en tren, el Catalunya Exprés, de Figueres a Barcelona, per participar a les reunions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual va ser membre des de l’any 1991 fins a la seva mort l’any 1999. A «Pentagrames» hi llegim: «La Laura i jo viatjàvem assegudes en sentit contrari a la marxa del tren: a mi, però, això no em fa res, així em dura encara més la visió del Canigó. Era blanc de neu, aquell matí, ho recordo, i ‘la neu de la muntanya resplendia’ contra el romaní blau del cel.» A la narració  «La meva amiga» hi recorda també els viatges a Portbou: «És agradable anar-hi en tren; des de Figueres, hom s’estalvia els revolts continus dels últims trams de la carretera. El mar brilla, sovint, enllà dels marges d’estepes i brucs: enrere queden Garbet, Colera i ni es té temps de llegir el diari perquè el paisatge crida la mirada.»    Vet aquí el secret de tot plegat: el paisatge crida la mirada. Intento atrapar el moment precís que espero, mòbil en mà, com el caçador amb l’escopeta per encalçar la figura en moviment. Disparo i disparo i a vegades l’encerto i gaudeixo de la instantània desitjada i amb detalls no previstos, com la que il·lustra aquest text, que vaig fer l’any 2019, anant a Figueres.  

Llegir més »

Llegir a l’estiu 

L’estiu té una manera especial d’aturar el temps. Les hores s’allarguen, les rutines es relaxen i, entre banys de sol i tardes lentes, apareix una oportunitat que sovint durant l’any costa de trobar: la de llegir sense pressa.  Per als nens, la lectura d’estiu pot ser una porta oberta a la imaginació. Sense deures ni horaris estrictes, els llibres es converteixen en aventures que es llegeixen sota una ombra, a la platja o abans d’anar a dormir. Històries que desperten curiositat i que, sovint, deixen empremta per sempre.  Els joves troben en la lectura un espai propi, gairebé íntim, on connectar amb emocions, inquietuds i mons que amplien horitzons. L’estiu, amb el seu aire de llibertat, és el moment ideal per descobrir autors, sagues o relats que durant el curs passen desapercebuts.  I els adults? Sovint redescobreixen el plaer de llegir quan el rellotge deixa de marcar el ritme. Un llibre pendent, una novel·la que esperava el seu moment o aquell assaig deixat a mig fer es converteixen en companys de vacances.  Llegir a l’estiu no és només un hàbit: és una manera de viure l’estació amb més profunditat, de desconnectar del soroll i reconnectar amb un mateix.  Perquè, al final, cada pàgina és també una forma de viatge. 

Llegir més »