A Suècia, menys de l’1% dels residus acaba en un abocador, gairebé res s’enterra. El que no es pot reutilitzar es recicla; el que no es pot reciclar es crema en plantes de valorització energètica i es converteix en electricitat i calefacció que arriba per canonades fins a les ciutats. Allà les escombraries no són un gran problema i això permet reduir la dependència dels combustibles fòssils.
El 2024 Suècia va importar varis milions de tones de residus del Regne Unit, Noruega i Itàlia. Amb aquest fet, es pot veure com a alguns països els surt més barat pagar a Suècia per a la recollida dels seus residus que gestionar-ho ells mateixos.
A banda d’això, el reciclatge tradicional però continua sent important: paper, vidre, plàstic i metalls tornen al circuit productiu. Per incentivar-ho, fa dècades que funciona un sistema de retorn d’envasos. Al comprar una ampolla o una llauna, el consumidor paga un petit dipòsit que recupera en tornar-la al supermercat. Senzill i interioritzat per tothom.
A tota aquesta tecnologia s’hi afegeix també l’eficiència. Alguns contenidors incorporen sensors que detecten el nivell d’ompliment i transmeten la informació en temps real, cosa que permet optimitzar les rutes de recollida i reduir emissions. Cada trajecte respon a una necessitat concreta.
El model però té crítiques: la incineració genera CO₂ i cremar residus no és la solució ideal. Tot i això, és difícil ignorar els resultats: menys abocadors i menys dependència energètica.
