Entrevista a GERARD OLIVER , Director Institut Noa Barcelona
El director de l’Instituto Noa Barcelona, Gerard Oliver Garcia, lidera un projecte especialitzat en el tractament de les addiccions amb una mirada integral i profundament humana, combinant equips mèdics, psicològics i terapèutics.
Com neix l’Institut NOA?
Neix a Barcelona amb la voluntat d’oferir un abordatge integral de les addiccions. Darrere de cada cas hi ha una història personal i familiar que cal entendre. L’objectiu és oferir un espai proper, individualitzat i amb un equip implicat en cada procés.
Quin valor aporta l’equip multidisciplinari?
És essencial, perquè les addiccions afecten totes les dimensions de la persona. Treballar amb psiquiatres, psicòlegs i terapeutes permet tenir una visió global i un tractament coherent i coordinat.
Com es tradueix la personalització del tractament?
Cada cas és únic. No hi ha protocols rígids: s’adapta el tractament al moment vital, el ritme i les necessitats de la persona, amb seguiment constant i revisió d’objectius.
Quin paper té l’avaluació inicial?
És clau, perquè permet entendre no només el problema, sinó el seu origen. Això facilita dissenyar un pla terapèutic realista i eficaç.
Com treballeu amb les famílies?
És un procés delicat. Oferim suport i eines, i quan cal fem intervencions familiars a domicili amb persones de suport per ajudar a generar consciència i facilitar l’entrada en tractament, sense pressió però amb fermesa.
Com es decideix entre ambulatori i ingrés?
Depèn de cada cas: grau d’addicció, entorn, estat emocional i suport disponible. L’objectiu és garantir el recurs que ofereixi més estabilitat i possibilitats de recuperació.
Quin valor aporten terapeutes amb experiència personal en addiccions?
Aporten una comprensió més profunda i real del procés. Genera confiança i redueix resistències, ja que el pacient se sent més entès i acompanyat.
Quin paper tenen les activitats complementàries?
Són fonamentals. La recuperació no és només deixar el consum, sinó reconstruir la vida: crear nous hàbits, gestionar emocions i reconnectar amb un mateix a través d’activitats com l’esport o els tallers emocionals.
Entrevista a ROCÍO VARGAS, Psicòloga Instituto Noa Sevilla
La psicòloga Rocío Vargas desenvolupa la seva feina entre el Instituto Noa Sevilla i el centre ambulatori d’Utrera, especialitzada en el tractament d’addiccions i processos de recuperació.
Com descriuries la teva feina com a psicòloga?
Acompanya persones en processos difícils però transformadors, tant individualment com en grup. És un suport constant, però el canvi depèn de la implicació de cada persona. El més valuós és veure com recuperen la seva vida i el seu benestar.
Quins casos atens amb més freqüència?
Principalment addiccions, tant a substàncies com conductuals: alcohol, cocaïna, joc, pantalles o compres. Darrere sempre hi ha patiment emocional, ansietat, solitud o traumes. No es tracta només l’addicció, sinó la persona.
Quins són els principals reptes del teu àmbit?
L’estigma continua sent el gran obstacle. Encara es veu l’addicció com una manca de voluntat, quan en realitat és una malaltia. Per això és clau oferir espais sense judici.
Quin paper té la prevenció?
És fonamental. Cal treballar abans que aparegui el problema: emocions, autoestima, vincles i eines per afrontar dificultats. Especialment en adolescents.
Com ha canviat la demanda en els últims anys?
Hi ha més consciència sobre la salut mental, però encara hi ha tabús. També han augmentat les addiccions comportamentals com xarxes socials o joc.
Quines senyals indiquen que cal ajuda?
Pèrdua de control, necessitat creixent, afectació en la vida diària o malestar emocional persistent. No cal “tocar fons” per demanar ajuda.
Com és el procés terapèutic?
Comença amb una valoració inicial i després es deriva al recurs adequat: ingrés, centre de dia o tractament ambulatori, sempre de manera personalitzada.
Quin paper té la família?
És clau. Sovint detecta el problema abans que la persona. També es treballa amb les famílies per ajudar-les a comprendre i acompanyar sense judici.
Què et motiva a continuar?
Veure l’evolució de les persones. Acompanyar processos reals de canvi i recuperar vides dona sentit a la professió. També el fet de donar veu a experiències silenciades.
