Tanqueu els ulls, imagineu-vos una tarda de primavera a l’Empordà. La llum cau suaument sobre la plana i el vent, que aquí mai no acaba de marxar, mou les vinyes com si fossin un mar quiet. Entre camps i murs de pedra seca, neix un projecte que mira cap enrere per avançar: vins d’autor que volen explicar el territori amb la mínima intervenció possible.
El celler és Clos de Basella, a Siurana d’Empordà, i el vi és Gris. Al capdavant hi trobem l’Isaac i l’Oriol Parés, dos apassionats del món del vi que, l’any 2024, agafen les regnes del celler amb una mirada molt clara: fer vins que parlin de l’Empordà amb honestedat. De la mà d’Àngela Salvi i Carles Muray, la bodega treballa les vinyes amb sensibilitat i respecte pel que ja hi havia abans. L’objectiu és senzill d’explicar però difícil d’aconseguir: deixar que la vinya i el paisatge siguin els veritables protagonistes del vi.
Gris és, precisament, una mirada a una de les varietats més singulars del territori: la garnatxa roja, una varietat ancestral molt poc habitual avui dia i gairebé exclusiva de l’Empordà. Té una pell lleugerament rosada que li aporta una personalitat molt particular i una bona riquesa aromàtica. El vi es treballa amb un contacte curt amb les pells, un gest que recupera una pràctica antiga dels pagesos de la zona, quan la maceració era la manera de donar tanins al vi i de protegir-lo al màxim de l’oxidació fins a la següent collita.
El nom del vi tampoc és casual: Gris és un homenatge a Josep Pla i al seu El quadern gris, una obra que captura els paisatges i la manera de viure de l’Empordà. Com en els seus textos, aquest vi busca capturar amb senzillesa i precisió el caràcter d’aquesta terra.
El resultat és un vi delicat i alhora elegant. A la copa mostra un color rosa pàl·lid, molt fi, i al nas hi apareixen aromes suaus de fruita vermella. En boca és fresc, directe i agradable, amb un final que s’allarga amb suavitat i deixa una sensació molt equilibrada que convida a tornar-hi.
És d’aquells vins que demanen moments tranquils: una taula compartida, un sopar lleuger o simplement una tarda d’estiu quan el sol comença a baixar i la conversa s’allarga sense pressa. Perquè, al capdavall, hi ha vins que no només s’han de beure sinó que també s’han de viure.
A L’Aliança el maridem amb un dels nostres entrants estrella: l’empedrat, una versió d’aquest plat tradicional on canviem el bacallà per un vel de sèpia. No hi poden faltar les mongetes de Santa Pau, cuites i en puré ni el tomàquet i el pebrot, que apareixen en forma liquida de consomé. Un plat que com el vi, desprèn elegància, frescor i territori.
A casa ho podrem combinar amb peixos blancs lleugers com el lluç, el bacallà, el rap o peixos semi grassos com el llobarro o la orada, cuinats al forn amb una guarnició vegetal com patates i ceba. També ens combina amb tot tipus de marisc, des d’un calamar saltejat amb all i julivert fins a un arròs amb gambes i escamarlans.
