Olympe de Gouges

Olympe de Gouges va ser una pionera en els aspectes del feminisme. Recorregut de la seva vida i del que va aconseguir.

Olympe de Gouges (1748-1793) va ser pionera en tots els aspectes del feminisme, no només en la defensa del paper polític i educatiu de la dona, sinó també per creure en l’amor lliure i proposar nous drets femenins dins de la vida personal o familiar, com ara l’eliminació del matrimoni o la defensa de la llei del divorci: «La dona neix lliure i roman igual que l’home en qüestió de drets. Les distincions socials només poden estar fonamentades en la utilitat comuna»: així començava la seva Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania (1791), un text considerat el primer manifest feminista, que es fa ressò de les clàusules de la Declaració dels Drets de l’Home i els reclama per a les dones. No és simplement un calc: calia donar a les integrants del mal anomenat «sexe dèbil» accés a les urnes i a les tribunes, havien de poder votar i ser escollides com a representants polítiques.

Amb el nom de naixement Marie Gouze, la nostra protagonista va ser una adolescent marcada per un fet terrible: els pares la van fer casar amb 17 anys i contra la seva voluntat amb Louis-Yves Aubry, fill d’uns burgesos de París. Malgrat el fàstic que li feia aquell home, va tenir un fill seu, Pierre, l’any 1766. Al cap de poc el marit va morir i ella va interpretar-ho com un alliberament, com la possibilitat de començar a viure la vida que realment volia perquè el matrimoni era, per ella, «el taüt de la confiança i de l’amor». Va aprofitar l’ocasió per canviar-se el nom: a partir d’aleshores només apareixeria com a Marie Gouze en els documents notarials. Va escollir el nom d’Olympe de Gouges per la seva mare, que es deia Olympe. El cognom hauria sorgit d’una derivació del cognom real.

Gràcies a la seva bona posició social, va poder oferir estudis a Pierre, amb qui es va traslladar a París l’any 1770, on va freqüentar salons literaris i va conèixer l’elit intel·lectual del Segle d’Or francès. En aquestes trobades amb escriptors, periodistes, científics i polítics, els homes marcaven el to mentre les dones es limitaven a seguir la partitura imposada. Però tot i que l’esfera política i social els seguia vetada, el Segle d’Or no hagués estat possible sense les dones. L’esclat de la Revolució francesa va impulsar les seves activitats literàries. Els temes de les seves obres van començar a potenciar aspectes polítics i va escriure fulletons que proposaven mesures socials: va exigir que les dones tinguessin un paper actiu a la societat, va combatre la pena de mort i va defensar els més dèbils (els negres esclavitzats, les mares soles, les prostitutes, els aturats i els vagabunds). Va demanar que hi hagués un impost voluntari sobre la riquesa i millors condicions als hospitals de maternitat, i també va denunciar temes tan polèmics com la corrupció i la malversació de fons públics.

Olympe va ser l’única dona decapitada amb la guillotina per haver publicat i difós els seus escrits polítics, i per haver defensat els seus ideals feministes. Va ser una de las poques que es van atrevir a proposar noves lleis que beneficiessin les dones. Només per això cal considerar-la una pionera, una de les primeres que van començar a escriure la història de les dones.

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni uneixen història, mar i natura en una destinació única de la Costa Brava. Del castell medieval i la primera booktown de Catalunya a les platges, cales i vinyes de la DO Empordà, el municipi ofereix propostes per a tota la família durant tot l’any.

Llegir més »

Llegir a l’estiu 

L’estiu té una manera especial d’aturar el temps. Les hores s’allarguen, les rutines es relaxen i, entre banys de sol i tardes lentes, apareix una oportunitat que sovint durant l’any costa de trobar: la de llegir sense pressa.  Per als nens, la lectura d’estiu pot ser una porta oberta a la imaginació. Sense deures ni horaris estrictes, els llibres es converteixen en aventures que es llegeixen sota una ombra, a la platja o abans d’anar a dormir. Històries que desperten curiositat i que, sovint, deixen empremta per sempre.  Els joves troben en la lectura un espai propi, gairebé íntim, on connectar amb emocions, inquietuds i mons que amplien horitzons. L’estiu, amb el seu aire de llibertat, és el moment ideal per descobrir autors, sagues o relats que durant el curs passen desapercebuts.  I els adults? Sovint redescobreixen el plaer de llegir quan el rellotge deixa de marcar el ritme. Un llibre pendent, una novel·la que esperava el seu moment o aquell assaig deixat a mig fer es converteixen en companys de vacances.  Llegir a l’estiu no és només un hàbit: és una manera de viure l’estació amb més profunditat, de desconnectar del soroll i reconnectar amb un mateix.  Perquè, al final, cada pàgina és també una forma de viatge. 

Llegir més »

Loredana Bertè: Una veu revolucionària.

Loredana Bertè (1950) és una artista que ha convertit la sevapròpia vida en matèria musical. Rebel, intensa, incòmoda i inclassificable, la cantant italiana és una de les figures més poderosesde la música europea. La seva trajectòria, marcada per l’èxit, l’escàndol iel dolor personal, l’ha convertida en una icona de la llibertat artística i femenina. Va créixer en una família complexa, marcada per una disciplina severa. La seva infantesa no va ser fàcil: en diverses entrevistes i en la seva autobiografia (Traslocando: È andata così, publicada l’any 2015), ha explicat la duresa d’aquells primers anys, sobretot per la presència d’unpare autoritari i violent, una experiència que la marcaria i que, amb el temps, es transformaria en una font d’expressió artística. La seva història va unida a la de la seva germana gran, Mia Martini, una altra de les grans veus de la cançó italiana del segle XX,amb qui mantenia una relació còmplice d’admiració mútua. Quan la família es va traslladar a Roma després de la separació dels pares, Loredana va viure una etapa feliç. A Roma va començar la seva relació amb el món de l’espectacle. Primer com a ballarina, després com a actriu i corista, es va moure pels ambients més avantguardistes de la capital italiana. Va treballar al mític Piper Club, espai emblemàtic de la vida cultural romana dels anys 60 i 70, on va coincidir amb artistes com  Renato Zero. El seu debut discogràfic va arribar a mitjan anys 70, però va ser amb Sei bellissi maque Bertè va aconseguir el primer gran impacte popular. La cançó, carregada d’intensitat emocional autobiogràfica, la va situar al centre de l’escena musical. Poc després, el seu estil es va allunyar del pop convencional per explorar nous territoris sonors. Bertèva ser una de les primeres artistes italianes a incorporar el reggae i el funk a la música popular del país. Amb E la luna bussòva introduir ritmes jamaicans en un mercat avesat a fórmules molt més tradicionals, i va ser pionera d’una sonoritat nova i arriscada. Anys més tard, èxits com In alto mare i Non sono una signora consolidarien la seva imatge de dona lliure, provocadora i radicalment moderna. La seva vida sentimental també va ocupar sovint titulars. Especialment mediàtic va ser el seu matrimoni amb el tennista suec Björn Borg, una relació tan glamurosa com turbulenta, que va acabar sent un altre episodi dolorós dins la seva biografia. Però el cop més durarriba amb la mort de Mia Martini el 1995. La desaparició de la germanava significar una ferida emocional que encara avui travessa la seva obra marcada per la memòria, la ràbia i la supervivència. La veu de Loredana és un dels seus grans trets distintius: aspra ivisceral, no busca la perfecció, sinó la veritat emocional. Cada interpretació sembla néixer de la pròpia experiència vital. Més que una cantant, Loredana Bertè és un símbol. Representa la dona que no ha acceptat mai el paper que li volien imposar, la veu que ha desafiat convencions morals, musicals i socials. I és aquesta fusió entre tragèdia i força el que fa de Loredana Bertè una veu eternament revolucionària.  

Llegir més »